Ciutadans (Cs) i Inés Arrimadas van guanyar el 21-D. Per a ells va ser una fita històrica. Però com que van guanyar a força de fagocitar els possibles socis, no han pogut –ni quedar-se a prop– sumar suficients escons per formar un executiu i investir Arrimadas presidenta. Com que, malgrat haver estat primera força de les eleccions, el protagonisme el continuen tenint els independentistes i l’atenció se centra principalment en ells, algú a Cs va pensar que a la desesperada i intentant captar portades i titulars com fos, podrien fer veure que la seva victòria els ha servit d’alguna cosa.
Però la desesperació mai és bona. I a Ciutadans estan tan perduts que van d’errada en errada i d’iniciativa fallida en iniciativa fallida. Primer van intentar convocar un ple extraordinari per lluir-se sense presentar cap resolució, i la resta de partits els van passar la mà per la cara presentant propostes i forçant Cs a plantejar-ne una a correcuita i sense gaire contingut. Després van anunciar amb bombo i platerets un recurs al TC de l’admissió a tràmit d’una resolució que no s’aguantava per enlloc. Tant, que ni Cs va saber explicar en roda de premsa els motius del recurs. I ara han intentat forçar una compareixença extraordinària del president del Parlament, Roger Torrent, davant el ple, una figura que no és al reglament i que no té cap sentit impulsar perquè es pot tombar per un simple defecte de forma. Quo vadis, guanyador del 21-D?
