El president del Parlament, Roger Torrent, és durant aquestes setmanes l’única i més alta autoritat catalana amb un càrrec en vigor i sense qüestionar. Això ha fet que rebi multitud de sol·licituds per assistir a actes, presentacions, xerrades, inauguracions, col·loquis i altres saraus que, per alguna raó que algun dia algú explicarà, acaben sempre farcits de polítics.
De les peticions que arriben, moltes es desestimen. La falta de temps del president fa que hagi de seleccionar i són moltes les sol·licituds que es queden al munt de les descartades. Però algú al seu gabinet va decidir que acudir de ponent a una xerrada amb empresaris alemanys al Círculo Ecuestre seria una bona idea.
Algú va pensar que posar-se davant d’un grup on hi ha molts ultraconservadors i elitistes, alguns impregnats per ideologies més properes a altres temps que a democràcies progressistes, donaria bona imatge a Roger Torrent. Però anar a una institució que marca com cal vestir i obliga a portar corbata per entrar a les seves dependències del carrer Balmes/Diagonal, que posa condicions econòmiques molt restrictives per poder ser soci i que neix del classisme, poc de positiu podia aportar a Roger Torrent.
I així va ser. El president es va veure atrapat i, per més que va voler dialogar, només va trobar mala educació, retrets i fins i tot algun insult. Algú hauria d’haver-ho previst. Algú ha de fer autocrítica als despatxos de Roger Torrent.
