Fins i tot en els moviments que promouen la solidaritat, la cooperació amb els desvalguts, les causes més justes, trobem persones que tenen un comportament censurable. En tenim un exemple en els membres d’Oxfam que contractaven serveis de prostitució, inclús de menors d’edat, a Haití, o en l’intercanvi d’aliments per relacions sexuals que fan treballadors humanitaris a les zones més devastades per la guerra de Síria.
Hi ha professions en què el comportament privat no es pot deslligar de l’actuació pública. No és el mateix tenir comportaments inadequats (“inapropiats”, diria Marta Rovira) si s’és metge o arquitecte o si s’és representant polític, mestre o tertulià.
Els comentaris racistes i masclistes del diputat d’ERC Lluís Salvadó en una conversa telefònica particular tenen un impacte públic diferent de si els hagués fet una persona amb una altra ocupació professional. Un partit que es diu d’esquerres i defensor dels drets de les dones no pot suportar que es difonguin gravacions com la de la conversa entre Salvadó i l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, també d’Esquerra Republicana.
Una conversa similar entre dirigents de partits de dreta o xenòfobs seria igualment lamentable, però encaixaria amb les posicions polítiques que solen defensar. Que el bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla, digui que el dimoni s’ha colat a la causa feminista emprenya però no sorprèn. Cal aplaudir l’acció del nombrós grup de dones que es van manifestar ensenyant els pits a les portes de la catedral de la ciutat basca. De la mateixa manera que cal esbroncar els representats populars teòricament progressistes que fan broma amb la mida dels pits de les dones a l’hora de triar consellera d’Ensenyament. O als líders suposadament socialistes o comunistes que diuen defensar els interessos de la classe treballadora i els col·lectius vulnerables i després guanyen fortunes aprofitant les portes giratòries o, simplement, amb accions corruptes.
No comparteixo la convicció del mític Ryszard Kapuscinski que per ser bon periodista s’ha de ser bona persona. Conec excel·lents periodistes que són uns mals bitxos insuportables. Penso, això sí, que els periodistes que imparteixen doctrina des de les tertúlies o tribunes d’opinió dels mitjans de comunicació han d’ajustar els seus missatges al seu tarannà personal. No pots sumar-te a manifestacions feministes i explotar una treballadora de la llar a casa teva.
Tots tenim dret al respecte a la nostra intimitat i privacitat, però també tenim l’obligació de fer coherents la nostra vida privada i pública quan pretenem representar la ciutadania o alliçonar-la.
