Tot just estem en els primers compassos d’un escàndol que pot acabar adquirint, en les pròximes setmanes i mesos, dimensions colossals: l’existència dins dels Mossos d’Esquadra d’una policia política dedicada, com en els règims totalitaris, a seguir i perseguir els dissidents que no combreguen amb el govern nacionalista de la Generalitat.
Les 30 caixes amb documentació “sensible“, confiscades per la Policia Nacional a les portes de la incineradora Tersa de Sant Adrià de Besòs, són una mina de la qual en surten nombroses pistes que encara cal explorar i concretar. La jutgessa Carmen Lamela, que instrueix a l’Audiència Nacional la causa de l’1-O relacionada amb l’actuació dels Mossos d’Esquadra el dia del referèndum, disposa ja dels primers informes de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de la Policia Nacional sobre el contingut d’aquestes 30 caixes.
Pel que ha transcendit fins ara, les víctimes d’aquest espionatge polític, realitzat fonamentalment des de la comissaria general d’Informació (CGINF) dels Mossos d’Esquadra, abasten un ampli ventall professional i ideològic:
• Hi ha, com a mínim, set periodistes de diferents mitjans
• Membres del Cos Nacional de Policia, com l’exinspector Antonio Giménez Raso i els comissaris José Manuel Villarejo, Marcelino Martín Blas i Eugenio Pino (ex-DAO)
• Dirigents sindicals dels Mossos d’Esquadra
• Els detectius Francisco Marco, Antonio Tamarit i Julián Peribáñez
• Polítics del PP (Soraya Sáenz de Santamaría, Jorge Fernández Dí- az, Alícia Sánchez-Camacho, Jorge Moragas…), del PSC (José Zaragoza), de Ciutadans (Albert Rivera, David Heredia…), del PDECat (Ramon Tremosa), de la CUP i d’Arran
• L’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso
• Membres de Societat Civil Catalana (SCC), com el seu expresident, Josep Ramon Bosch
• L’advocat José María Fuster Fabra
• Vicky Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola
Quan s’aixequi el secret del sumari que instrueix la magistrada Carmen Lamela i es puguin consultar els documents confiscats als Mossos es podrà tenir una radiografia més precisa de la composició i de la tasca realitzada per aquesta policia patriòtica. De moment, sis de les víctimes d’aquests espionatges il·legals, representades per l’advocat José María Fuster Fabra, han presentat una querella criminal contra la cúpula dels Mossos, que ha començat a investigar el jutjat n. 19 de Barcelona.
Per la seva banda, el PSC ha reclamat la creació urgent d’una comissió d’investigació al Parlament. El primer secretari, Miquel Iceta, ha assegurat que els Mossos d’Esquadra havien llogat un pis davant de l’antiga seu del partit al carrer Nicaragua per controlar els moviments dels socialistes.
PISOS FRANCS
Segons tots els indicis, aquestes investigacions i seguiments es feien des de la CGINF, unitat dirigida pel comissari Manel Castellví, que el passat mes d’octubre va demanar la seva jubilació anticipada del cos. El responsable operatiu d’aquesta policia política, que té el quarter general al Complex Central Egara, seria el número 2 de la CGINF, Miquel Justo.
Però hi ha sospites que, a més dels efectius adscrits a aquesta comissaria, hi ha també un grup d’operacions especials dels Mossos que funciona sota la cobertura de la Unitat Central de Recursos Operatius (Ucro). Aquest grup disposa de pisos francs per realitzar interrogatoris extrajudicials, actua amb DNI falsos i ha format civils en tàctiques de guerrilla (vegeu l’edició n. 1284). Dos agents d’aquesta unitat van participar en la cèl·lula d’espionatge que es va crear al Cesicat per interceptar les comunicacions de persones relacionades amb el moviment okupa i grups antisistema.
EL DOBLE CONSELLER
La policia política dels Mossos d’Esquadra, en aquesta última etapa, es va organitzar durant el mandat de Felip Puig com a conseller d’Interior (2010- 2012). Posteriorment, com a responsable de la conselleria d’Empresa (2012-16), Felip Puig va ampliar el radi d’actuació d’aquesta trama d’espionatge fent seguiments a través d’internet. Per això es va utilitzar el Cesicat, organisme que depèn d’aquest departament. En paral·lel a aquesta policia política, Germà Gordó, a través de Xavier Martorell, també va crear des de Presidència l’embrió d’un servei d’intel·ligència amb la contractació de l’agència Método 3, que, entre altres encàrrecs, va investigar Felip Puig.
