Rovira diu que Puigdemont els va alertar d’un desplegament militar

La número dos d'ERC reconeix que no tenia informació de primera mà quan va dir que "hi hauria sang"
marta rovira sanchis tv3
marta rovira sanchis tv3

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va dir davant el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, que va ser l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui els va dir els dies previs a l’1-O “d’unes fonts que no va concretar, que estava sofrint per una intervenció policial major i un desplegament de l’Exèrcit a Catalunya”.

Marta Rovira, segons avança El Confidencial, va respondre d’aquesta manera a les preguntes de la fiscal, Consuelo Madrigal, quan aquesta li va demanar explicacions per les declaracions que la republicana va fer el 17 de novembre a RAC1 en les que deia que l’executiu de Puigdemont no va estar disposat a acceptar “un escenari de violència extrema i morts als carrers” per implementar una república catalana.

En aquelles declaracions, Rovira va assegurar que “així se’ls havia fet arribar”, afegint que “ens van dir que hi hauria sang”. La fiscal va insistir a Rovira: “però llavors vostè no ho va saber de primera mà?, és a dir, de part d’algun representant del Govern espanyol”, i la dirigent d’ERC va respondre que no i que la font de la informació va ser el mateix Puigdemont.

En les gravacions que s’han publicat de la declaració de Rovira al Suprem també s’escolta com la dirigent d’ERC explica com van viure els republicans els moments en què es va plantejar la DUI: “el 10 d’octubre, la veritat és que des del grup parlamentari i des del Parlament, passem unes dues hores d’espera de molts nervis, perquè s’estava anunciant per tots els llocs que anàvem a declarar la independència i des del grup parlamentari nosaltres, jo concretament, no tenia cap tipus d’informació de què és el que anava a passar en aquella sessió convocada per al dia 10 d’octubre”.

La número dos d’ERC va assegurar que se’ls va dir que en aquell moment tenien sobre la taula dues ofertes de mediació internacional, una era del Govern suís i l’altra era d’un grup independent d’acadèmics i de persones amb un reconegut prestigi internacional, amb Kofi Annan al capdavant, “que el que volien fer és intentar obrir una via de diàleg entre les dues parts, entre el Govern català i el Govern espanyol”.

Rovira acaba dient que “al final tampoc no sé si, segons la Llei del Referèndum el ‘president’ Puigdemont tenia competència o no per declarar la República. A mi em sembla que segons la legalitat, com l’havíem previst, doncs no era així”.

Pel que fa a l’organització del referèndum independentista de l’1-O, Marta Rovira adjudica la responsabilitat a Puigdemont quan va assegurar que “jo no estava en l’organització del referèndum i per tant no vaig demanar als ajuntaments cap tipus de suport”, afegint que “a nosaltres el Govern ens deia que el dia 1 d’octubre hi hauria urnes i jo les urnes les vaig veure i encara no sé com es van portar allà el dia 1 d’octubre quan vaig ser a votar”, per reblar que “ningú a mi mai em va dir que formés part de cap comitè estratègic…”.

Pascal no en sabia res
També han sortit a la llum les gravacions de la declaració de la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, davant del Tribunal Suprem. Pascal va assegurar que mai va creure en la via unilateral i va negar haver estat part del nucli executiu de dirigents que, segons la Guàrdia Civil, es va coordinar per generar un procés social que desemboqués en la declaració d’independència.

Marta Pascal va afirmar que no va participar en reunions estratègiques del full de ruta del procés i que estava informada d’alguns passos que donava l’executiu de Puigdemont per la premsa.

La dirigent del PDECat va assegurar a la fiscal que ni coneixia ni va tenir accés al document ‘Enfocats’, assegurant que “no ho coneixia. Vaig tenir coneixement d’aquest document perquè ho vaig llegir en un diari digital, de fet ho vaig llegir en El Confidencial. No tenia cap coneixement per res d’aquest document”.

Marta Pascal va acabar reconeixent davant el jutge Llarena, a preguntes de la fiscal, que “jo he defensat la causa independentista com una causa democràtica, però sempre en el context de la legalitat, de les lleis, de poder parlar amb tothom, d’aquest marc convivencial que és la Constitució”, afegint que “sempre he defensat que la situació a Catalunya s’ha de resoldre dins de les lleis”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides