El 27 d’octubre del 2017, el Parlament va votar la independència de Catalunya en una maniobra d’última hora dels sobiranistes que va accelerar la dèria de Carles Puigdemont per la república catalana. Després d’aquella votació, el govern i els partits independentistes van omplir l’escalinata d’honor del Palau del Parlament per celebrar la fita i que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras poguessin fer els seus discursos grandiloqüents per animar la seva parròquia pel que havia passat.
Quatre mesos després, gairebé tothom que estava allà aplaudint i formant part del moment ha passat d’aquella eufòria a admetre, en públic i en privat, que tot era simbòlic, sense efectes reals i més farsa que història. El reguitzell de declaracions davant dels jutges de dirigents d’aquell govern i dels partits que li donaven suport assegurant que allò no era res més que un teatre i una gran mentida han escandalitzat la parròquia independentista.
Però fins i tot el mateix Artur Mas, expresident de la Generalitat i una de les persones que eren presents en les reunions d’alta política d’aquells dies, ha dit en públic que, tot i que no considera que s’hagi “mentit” a la gent, sí que es va “exagerar i potser enganyar” la ciutadania. Com a mínim hi ha algú que comença a ser conscient que cal donar explicacions per tanta farsa.
