El Suprem anul·la la privatització de l’ATLL executada per Artur Mas

La sentència fa un gran forat a les finances de la Generalitat
Título de la imagen
Título de la imagen

L’expresident Artur Mas és a la diana. Aquest dimecres 21 de febrer ha estat el seu “dia horribilis”. En una entrevista matinal amb Jordi Basté a RAC 1 ha admès que el referèndum del passat 1-O va ser un “engany” a la societat catalana. I, hores després, el Tribunal Suprem feia pública la sentència per la qual ha anul·lat la privatització de l’empresa pública Aigües Ter Llobregat (ATLL), adjudicada a finals del 2012, quan ell era president de la Generalitat, a una empresa participada, entre altres, pel grup madrileny Acciona i per una societat del president del diari Ara, Ferran Rodés.

La privatització de l’ATLL –la més important feta mai per la Generalitat- es va fer per un període de 50 anys i en aprovar-se va reportar uns ingressos comptables de 995,5 milions que l’aleshores conseller Andreu Mas-Colell va fer servir per reduir l’insostenible dèficit de les finances catalanes. Però la sospita que aquesta adjudicació havia estat envoltada d’irregularitats es va confirmar tot seguit, quan el 2 de gener del 2013 l’oficina encarregada de vetllar per l’adequació a les normes comunitàries dels contractes públics de la Generalitat (OARCC) va dictaminar que l’empresa guanyadora del concurs havia falsejat la seva oferta i, per tant, havia de quedar exclosa automàticament.

Aquesta decisió de l’OARCC va marcar l’inici d’una llarguíssima sèrie de plets judicials. L’any 2015, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va sentenciar que l’adjudicació feta a l’empresa liderada per Acciona era nul·la per les deficiències detectades en la convocatòria del concurs. En la seva resolució d’aquest dimecres, el Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del TSJC i, per tant, l’ATLL torna a mans de la Generalitat.

Però el conflicte és lluny d’acabar-se. De ben segur, Acciona exigirà ser rescabalada per aquesta anul·lació del concurs i, a més, reclamarà danys i perjudicis a la Generalitat. A efectes pràctics, aquesta sentència provocarà, d’entrada, un forat en els comptes públics de l’administració catalana d’uns 400 milions d’euros, que pot ser molt més gran en el futur.

L’efecte de la polèmica privatització s’ha notat en les butxaques dels consumidors de l’àrea metropolitana de Barcelona, receptors de l’ATLL, que en els últims cinc anys han vist com el rebut de l’aigua ha pujat molt per sobre de l’IPC, en aplicació de les draconianes clàusules del contracte subscrit l’any 2012 entre la Generalitat i l’empresa adjudicatària. L’accionariat d’aquesta empresa va patir una forta sotragada l’any 2015, quan el president del banc brasiler BTG Pactual, que era el soci financer d’Acciona, va ser detingut per corrupció i es va veure obligat a desprendre’s de la seva participació a l’ATLL.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides