Qui va pagar les urnes de l’1-O?

urna 1O
urna 1O

Aquest és un dels misteris més ben guardats de la història recent de Catalunya. El nucli dur de l’organització del referèndum de l’1-O havia estudiat diverses fórmules per aconseguir les urnes. Una d’elles, no l’única que es va considerar, era l’adquisició d’uns recipients per les votacions idèntics als que s’havien fet servir al referèndum del Kurdistan iraquià, que havien estat comprats a una empresa de la Xina.

Segons expliquen els periodistes Laia Vicens i Xavier Tedó, autors del llibre Operació Urnes, un veterà independentista, que identifiquen amb l’àlies de “Lluís”, va ser el cap de tota l’organització i va posar de la seva butxaca els 100.000 euros que va costar la compra de les 10.000 urnes de plàstic que es van fer servir l’1-O a l’empresa xinesa Smart Dragon Ballot Expert. El pagament internacional, segons precisa “Lluís” als autors del llibre, es va fer a través de la cobertura d’una societat francesa i les urnes van arribar, a finals de juliol, a Marsella, procedents del port xinès de Guangzhou.

El CNI i les forces policials espanyoles van anar de corcoll buscant les urnes catalanes per mig món, creient que serien fetes de metacrilat. Per això no van poder detectar el carregament de pots de plàstic desembarcat a Marsella i, posteriorment, amagat en un magatzem del Rosselló, controlat per un independentista de la Catalunya Nord. Des d’aquí, segons explica el llibre, les urnes van ser trasllades a vuit magatzems ubicats en diverses parts del territori català i repartides l’1-O en més de 2.000 col·legis electorals. El ridícul dels serveis espanyols d’intel·ligència, incapaços de trobar les urnes per impedir el referèndum, va ser històric.

Però “Lluís”, el cervell de l’operatiu, no explica tota la veritat als autors d’Operació Urnes. Els 100.000 euros que es van pagar a l’empresa xinesa no els va posar de la seva butxaca: segons ha transcendit en cercles nacionalistes molt ben informats, els diners els va aportar en mà, per no deixar cap rastre, un important empresari català del sector de la distribució que disposa de molt de cash. No ho va fer només per amor a la pàtria. Aquest donatiu anava acompanyat, com a contrapartida, de l’exigència d’una requalificació urbanística i d’una llicència municipal per a l’expansió del seu grup empresarial per part d’un Ajuntament governat pel PDECat. Passat l’1-O, aquesta condició ja s’ha començat a bellugar administrativament.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides