Les negociacions entre JxCat i ERC no han estat, precisament, una bassa d’oli. Els retrets constants, les mirades de reüll, les desconfiances i la manca de flexibilitat en alguns punts han centrat molts dels moments de converses creant un clima de tensió com feia dècades que no es veia a la política catalana.
Però més enllà de les desconfiances, hi ha un problema de fons que uns i altres reconeixen en privat: estan volent aconseguir la quadratura del cercle, i això resulta impossible. I és que des de JxCat sembla que només tenen clar que Carles Puigdemont ha de ser el líder absolut i totpoderós, sigui amb la fórmula que sigui. I ERC, per la seva banda, sembla que només pensa a desfer-se de Puigdemont i deixar-lo al més simbòlic possible per evitar problemes judicials i polítics en el futur.
Així les coses, per més voluntat i hores de conversa que hi posessin, res podria acabar en acord sense que el mateix Puigdemont decidís, personalment, adaptar-se a les exigències de les dificultats. Quadrar un cercle és impossible. I això més o menys ho tenen clar tots els partits. Però si resulta que el cercle es diu Carles Puigdemont, aleshores sembla que encara és més complicat.
