La cort de Carles Puigdemont a Bèlgica es veu obligada a fer els pagaments per subsistir amb diners en efectiu, presumiblement d’origen no declarat (negre). La situació alegal del president destituït de la Generalitat i dels seus quatre exconsellers, que ja fa més de 90 dies que viuen en aquest país sense que tinguin regularitzada la seva residència –com seria la seva obligació-, els impedeix obrir comptes en els bancs belgues, a través dels quals ingressar i treure diners.
A més, en aplicació de l’article 155 de la Constitució, l’activitat de la delegació de la Generalitat a Brussel·les està intervinguda i és impossible que des d’aquesta ambaixada es puguin sufragar les despeses de la cort del president destituït. Jami Matamala, l’empresari gironí amic de Carles Puigdemont, no és un potentat i, més enllà dels primers dies, és impensable que pugui assumir de la seva butxaca la gran despesa que comporta el manteniment d’aquestes cinc persones (allotjament, alimentació, despeses d’infraestructures logístiques…) i del mosso d’esquadra que s’encarrega de la seguretat personal del president destituït.
Mantenir la cort de Bèlgica amb diners en efectiu no és fàcil. El columnista Salvador Sostres, molt amic de David Madí, explicava dijous passat al diari ABC que hi ha empresaris afins a la causa independentista que han fet arribar contribucions en efectiu a Brussel·les, però sempre respectant el límit de 10.000 euros que estableix la normativa europea per no incórrer en delicte fiscal. Segons aquest articulista, l’alcalde de Valls i diputat de Junts x Catalunya, Albert Batet, hauria destacat fent arribar dues aportacions per 90.000 euros en “negre“.
Aquest tràfic de diners en efectiu és molt perillós i pot complicar l’estada de Carles Puigdemont i de la seva cort a Bèlgica, ja que el control fiscal de les autoritats del país és molt estricte. Per exemple, Jami Matamala va pagar “cash” a l’agència immobiliària el contracte de lloguer de la residència de Waterloo -8.800 euros- i això és un gest que aixeca les lògiques sospites de la Hisenda de Valònia, regió a la qual pertany Waterloo. Caldrà veure com s’ho fa l’empresari gironí per pagar els 4.400 euros mensuals que costa el lloguer d’aquesta mansió sense caure en el delicte de blanqueig.
