La sentència del cas Palau ha caigut com una galleda d’aigua ben freda sobre Convergència (CDC), el PDECat, JxCat i tot l’entorn d’Artur Mas i Carles Puigdemont. Però una condemna com aquesta hauria de ser un autèntic regal per a Esquerra, que sempre ha vist en la sospita de corrupció el fet diferencial més notable respecte de CDC i amb el qual es podia fer més sang.
Però, casualitat o no, la sentència va arribar només dos dies abans de la sessió constitutiva del Parlament i en plena negociació entre JxCat-PDECat i Esquerra Republicana per la investidura i la confecció del govern. I això va provocar que les crítiques que podrien arribar des de les files republicanes sortissin edulcorades, aigualides i rebaixades fins a extrems difícils d’entendre en un partit que es vanta de tenir més de 80 anys d’història sense casos de corrupció.
El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va arribar a plantar-se en una roda de premsa i, en ser preguntat per la sentència, respondre que a Esquerra “no solem comentar qüestions d’altres partits”. En una altra època, els republicans haguessin comparat CDC i el PP sense embuts i haguessin demanat dimissions a dojo.