Endavant-OSAN, el sector de la CUP del qual formen part l’exdiputada Anna Gabriel i el cap de llista cupaire per Barcelona, Carles Riera, ha afegit pressió a l’expresident Carles Puigdemont, el principal candidat a ser investit president per la majoria independentista del Parlament.
Després que el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, hagi manifestat dubtes sobre la viabilitat de la investidura de Puigdemont, tot expressant que “ens han de transmetre com fer efectiva aquesta proposta”, Endavant-OSAN ha demanat un aclariment al cap de llista de Junts per Catalunya sobre com pensa materialitzar la República.
De fet, aquest sector de gran influència en el si de la CUP troba que existeix “una majoria social contrastada partidària del projecte independentista”, però “no hi ha la suficient correlació de forces, ni respecte de l’Estat ni en el si de l’independentisme, per a poder transformar aquestes victòries electorals i aquesta majoria social en una república independent”.
Així mateix, demana a Puigdemont que concreti quins són els seus plans de manera “pública i transparent” abans de plantejar a la CUP que formi part d’un futur govern i, en particular, “si pretén mantenir una via unilateral per materialitzar la República o bé la seva estratègia passa per gestionar l’autonomia i mantenir l’enfrontament polític amb l’estat en vista a forçar un procés de negociació”.
“Mals resultats”
Endavant-OSAN, d’altra banda, assenyala els que considera que han estat els quatre errors comesos per la CUP en la darrera contesa electoral, entre els quals cita que “la lògica de col·laboració amb el govern des de l’aprovació dels pressupostos pel 2017″ ha dificultat el fet de “revalidar la imatge de la CUP com una organització que ataca de cara els polítics corruptes i els poders fàctics”. També lamenta una “renúncia implícita a sortir a disputar-li a Ciutadans un determinat vot jove, urbà i de classe treballadora”.
“Els resultats electorals que hem obtingut la CUP-Crida Constituent són uns mals resultats electorals. Ho són perquè la nostra posició determinant en l’articulació de majories parlamentàries ha perdut força i ventall de possibilitats“, admet aquesta organització.
