Els esdeveniments polítics i, sobretot, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució han precipitat la convocatòria electoral del 21 de desembre. La cita amb les urnes arriba ràpida, de sobte i en un moment de tensió política exacerbada. Això ha fet que les posicions estiguin ancorades i siguin cada cop més extremes. I a la societat es trasllada aquesta sensació en forma d’enfrontaments verbals i de demostracions públiques de rebuig mutu entre diferents tendències.
És per això que els partits estan preparant la campanya amb certa discreció, i els equips de cada candidat busquen llocs discrets, a l’aire lliure o llocs tancats però on es pugui controlar bé qui s’apropa i qui no. I és que tots, els d’una tendència i els d’una altra, temen que els radicals d’altres partits acabin perpetrant boicots que els impedeixin fer la campanya amb normalitat.
Un exabrupte un dia pot resultar fins i tot interessant per al partit que el rep, per fer del victimisme una arma més a les eleccions. Però si la cosa es repeteix, donaria una sensació de crispació i enfrontament constant allunyada de la imatge de concòrdia que tothom aparenta donar en campanya electoral.
