Vivim en un país entristit. Fins i tot, el programa humorístic de TV3 Polònia no es va emetre el passat dia 2 després de l’empresonament de l’exvicepresident del Govern català, Oriol Junqueras, i set exconsellers. “Avui no hi ha programa. No tenim ganes de riure”, es llegia a la piulada que van penjar a la xarxa els seus responsables.
Joan Tardà, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, ha demanat, entre d’altres polítics, que no s’encenguin els llums nadalencs mentre aquests dirigents i els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural continuïn entre reixes.
A la manifestació del dissabte passat al carrer Marina de Barcelona hi havia molta gent i pocs somriures.
La revolució dels somriures s’ha convertit en revolució de la indignació, la impotència, la ràbia, las cares llargues, la tristor.
A l’altre costat tampoc no es veuen cares alegres. Els socialistes han de pair que Ada Colau els hagi fet fora del govern de la ciutat i que uns quants alcaldes s’hagin donat de baixa del partit perquè els acusen de donar cobertura a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que ha permès el cessament del govern de la Generalitat, la convocatòria d’eleccions avançades i la intervenció de l’administració autonòmica per part del govern espanyol.
S’ha d’anar molt en compte a l’hora de fer acudits i jocs de paraules sobre l’actualitat política perquè els nervis estan a flor de pell.
Potser si el Tribunal Suprem assumís els sumaris dels exdirigents independentistes ara empresonats i els deixés en llibertat, com ha fet amb els membres de la Mesa del Parlament, podríem tornar a esbossar un somriure.
Ho agrairíem. Per Nadal ja sabem que n’hi ha molts que riuen i uns quants que es deprimeixen. Si no canvia la dinàmica actual, aquestes festes els deprimits seran majoria.
Veurem cares rialleres als cartells de les eleccions del 21 de desembre? Els assessors d’imatge hauran de fer hores extres aquesta campanya.
Així les coses, necessitem més fets com els que es van produir al Palau de la Música dissabte passat. El pianista Chick Corea va omplir-lo del tot i va posar dempeus els assistents per batre palmes i taral·lejar la seva darrera peça.
La peça es diu Spain.
Heu somrigut?
