El president del PPC, Xavier García Albiol, somnia –i molt-, amb poder concórrer a unes eleccions “a la basca”. Des de fa setmanes, el líder dels populars no es cansa d’explicar als passadissos del Parlament, els despatxos del Senat i les clavegueres polítiques i periodístiques habituals, que la millor de les fórmules per convocar unes eleccions és aconseguint que els independentistes no puguin presentar-se o que siguin els mateixos partits sobiranistes els que renunciïn a participar-hi per fer boicot a una convocatòria no volguda.
Seria un escenari, aquest, que provoca orgasmes en la ment del popular, que facilitaria del tot que el seu partit o Cs poguessin accedir a un eventual Govern que de cap altra manera podrien somniar tenir. Tant és així, que quan el portaveu del PP, Pablo Casado, salta dient que seria partidari d’il·legalitzar els partits independentistes, no s’ho va pensar dos cops i va sumar-se a la iniciativa. Per fer-se el moderat, però, va dir que ell preferia “il·legalitzar programes electorals“, sense caure en que fer això suposaria prohibir idees polítiques, i que això va més enllà encara que la il·legalització de partits. Des d’aleshores, malgrat que li van caure les set plagues a les xarxes socials, Albiol segueix insistint en promoure la via “basca” entre qui vulgui escoltar-lo. És el seu somni humit.
