La velocitat dels esdeveniments polítics a Catalunya fa que el periodisme quedi desbordat i que la lògica deixi de ser aplicable a l’anàlisi que els articulistes fan sobre la marxa. Això li ha passat a Francesc-Marc Àlvaro, columnista de La Vanguardiai un dels referents mediàtics del processisme.
Explica l’atribolat Francesc-Marc Àlvaro que va escriure un primer article ahir, dia 26, al matí. Però al cap de poc va haver-lo de canviar, un cop va transcendir que Carles Puigdemont estava disposat a avançar la convocatòria de les eleccions. El periodista va lloar de manera fervorosa aquesta decisió, fent servir una cita de Gaziel sobre les virtuts que ha de tenir un polític: “Una visió sense entranyes, per a jutjar lúcidament tot el que passa al món, i una entranyable energia per tal que la força que resulta d’aquesta agitació eterna i vertiginosa redundi en benefici de la trajectòria nacional”, que resumia en l’expressió “retina d’àliga i cor de tità“.
I justificava l’anunciada marxa enrere de Carles Puigdemont: “Havia de complir el seu compromís amb els que li han fet confiança, però no hi ha una única manera de fer-ho. Perquè la política es desenvolupa dins d’unes circumstàncies molt fluides, que exigeixen flexibilitat. Si fas una declaració d’independència i no tens la força mínima per aplicar-la i mantenir-la, el teu compromís cau en el pur nominalisme”, assumia Francesc-Marc Àlvaro.
Però el president de la Generalitat va acabar descartant les eleccions i l’articulista va haver de fer una nova giragonsa per justificar aquest canvi de criteri, donant-li la culpa a Mariano Rajoy. De sobte, Carles Puigdemont va deixar de tenir “la retina d’àguila i el cor de tità”. Conclou Francesc-Marc Àlvaro: “Ahir, durant unes hores, va semblar que el coratge i el compromís podien conviure amb la intel·ligència. Va ser un miratge“.
