El negoci de l’esclavisme surt finalment a la llum

Els qui es van enriquir amb el tràfic d'esclaus van repatriar els beneficis i van ser els grans promotors de la industrialització de Catalunya i de l'Eixample
Título de la imagen
Título de la imagen

Un dels grans temes tabú de la història de Catalunya ha començat a sortir a la llum. La participació activa de molts empresaris, naviliers i capitans de barco catalans en el negoci del tràfic d’esclaus entre l’Àfrica i Amèrica constitueix una de les pàgines més brutes del nostre passat i està en l’origen de moltes de les fortunes que van protagonitzar la fulgurant industrialització de Catalunya durant el segle xix. Un llibre coral –Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX)–, coordinat pels professors de la Universitat Pompeu Fabra Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano, ha sacsejat la rentrée editorial catalana i ha ajudat a remoure consciències en el convuls panorama polític que vivim.

La Gran Bretanya va abolir oficialment l’esclavitud l’any 1801 i Espanya es va comprometre a fer-ho l’any 1820. Però un grapat d’aventurers catalans, amb molt pocs escrúpols i una ambició fora mida per fer-se rics amb el negoci clandestí del tràfic d’éssers humans, va continuar amb aquesta execrable activitat durant més de 50 anys, fins a la seva completa erradicació l’any 1886.

Com en el cas del narcotràfic, els riscos que corrien els negrers eren molt alts –a causa de la persecució implacable endegada contra aquesta activitat pels vaixells de guerra de sa majestat britànica–, però els beneficis eren fabulosos. Un carregament de negres arribat a les costes d’Amèrica podia comportar un guany del 200% sobre la inversió feta i es calcula que, comptant amb una mortaldat del 70% dels esclaus durant el viatge, ja era un bon negoci.

DE CUBA A L’EIXAMPLE

Moltes de les cases senyorials que trobem al llarg de la costa catalana i que atribuïm als llegendaris indianos són, en realitat, construccions bastides per esclavistes. El mateix podem dir de molts dels edificis sumptuosos que trobem a Barcelona, des dels porxos de Xifré fins a emblemàtiques cases de l’Eixample, que es va poder urbanitzar, en bona part, gràcies als diners del tràfic d’esclaus.

Des del primer ferrocarril Barcelona-Mataró fins a les primeres banques privades que van finançar l’impuls industrialitzador (tèxtil, metal·lúrgia…) de Catalunya, l’origen d’aquests capitals, acumulats ràpidament, cal cercar-lo en el negoci del tràfic il·legal d’africans i en la seva utilització com a mà d’obra intensiva a Cuba i Puerto Rico, que, abans de la seva independència, eren illes controlades pels empresaris catalans.

Aquest capítol fosc i molt poc honorable del nostre passat ja havia estat abordat, anys enrere, pels historiadors Jordi Maluquer de Motes i Josep Maria Fradera. Però el treball acadèmic d’investigació coordinat per Martín Rodrigo y Alharilla i Lizbeth J. Chaviano, publicat per Icària Edicions, aporta noves i escruixidores dades sobre la participació catalana en l’enviament de milers d’africans a les grans finques agràries d’Amèrica i el Carib, dedicades al conreu de cotó, canya de sucre, tabac, cafè… Entre d’altres fonts, l’equip que ha participat a Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atlántica (siglos XVI-XIX) ha consultat els arxius britànics on consten les confiscacions de vaixells esclavistes. També s’ha elaborat una exhaustiva llista amb els noms dels principals protagonistes d’aquest fastigós negoci, ja sigui com a financers, armadors, capitans de barco o grans propietaris que es beneficiaven del tràfic d’esclaus en les seves plantacions.

En aquesta relació trobem noms que, de manera sorprenent, encara gaudeixen de recordatori en el nomenclàtor i els monuments de les ciutats catalanes, com els d’Antonio López (marquès de Comillas), Joan Güell, Salvador Samà (marquès de Marianao), Miquel Biada, Pere Gil, Josep Xifré, Agustín Goytisolo, Vidal-Quadras… La regidora de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, Gala Pin, ha anunciat que abans que acabi l’any es procedirà a la retirada de l’escultura dedicada a l’empresari Antonio López, vinculat al negoci esclavista, que hi ha al començament de la Via Laietana i que es rebatejarà la plaça que porta el seu nom.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 215 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari