CaixaBank i Mutua Madrileña s’han negat a donar els diners per evitar l’embargament al qual s’haurà d’enfrontar l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, si no fa efectiva la fiança de 5,25 milions d’euros que li va imposar el Tribunal de Comptes com a multa per haver convocat la consulta independentista del 9-N de 2014.
Segons fonts oficials citades per El Confidencial, Artur Mas va demanar a SegurCaixa Adeslas, l’asseguradora participada al 50% pel banc català i la companyia madrilenya, l’execució de l’assegurança de responsabilitat civil que la Generalitat té subscrit per protegir tots seus funcionaris de possibles riscos. La pretensió de Mas era que l’asseguradora li pagués la multa imposada pel Tribunal de Comptes, en constatar que no comptava amb fons suficients per fer front a la sanció.
SegurCaixa Adeslas li ha negat a l’expresident Mas els diners perquè argumenten que la pòlissa de responsabilitat civil contractada amb la Generalitat no inclou entre els riscos l’organització d’un procés consultiu sobre la independència de Catalunya. Amb aquest argument, la companyia asseguradora li diu a Mas que no pot fer ús d’aquest producte financer de SegurCaixa Adeslas per fer front a la multa imposada pel Tribunal de Comptes.
Altres fonts afirmen que Artur Mas també ha intentat que CaixaBank li donés un aval per a cobrir els 5,2 milions que deu a l’Estat. Per altra banda, altres informacions asseguren que l’expresident de la Generalitat i president del PDECat hauria iniciat una col·lecta entre els membres del seu partit i les persones afins a l’independentisme per recaptar els diners.
El que també ha transcendit és que Artur Mas no disposa de garanties suficients perquè el banc li faciliti una línia de finançament, i les mateixes fonts afirmen que Mas només compta oficialment amb un pis en un carrer cèntric de Barcelona, un immoble el valor del qual no és suficient per arribar a la quantitat requerida.
El Tribunal de Comptes va posar com a data límit el 20 d’octubre perquè l’expresident Mas fes efectiva una fiança de 5.251.948 euros per l’ús de fons públics en la consulta independentista del 9 de novembre de 2014, i que de no fer-la efectiva procediria a l’embargament dels seus béns.
A banda de la quantitat imposada a Mas que respondria de totes les despeses, el Tribunal de Comptes va desglossar les fiances entre Irene Rigau per l’adquisició d’ordinadors portàtils (3.044.399,09 euros), seguida per Francesc Homs (2.127.580,09 euros) i Joana Ortega (839.439,75 euros).
