En vigílies de la suposada declaració unilateral d’independència (DUI), els nervis han fet acte de presència en tots els estaments de la societat catalana. Un dels més afectats per la crispació que es mastega en l’ambient és el dels mitjans de comunicació, on la bretxa entre independentistes i no independentistes és cada cop més profunda.
La Vanguardia, que fins ara ha navegat entre dues aigües, ha basculat en les últimes hores cap al bàndol antiindependentista. Els 16,5 milions anuals que, de mitjana, li aporta la Generalitat –camuflats sota diferents conceptes- trontollen, després de la intervenció dels comptes de l’administració catalana executada pel ministre Cristóbal Montoro.
A més, el comte de Godó, no ho oblidem, és Grande de España i la contundent intervenció del rei Felip VI en la crisi catalana l’ha fet decidir a prendre les regnes de la situació. En les tres potes mediàtiques estratègiques que té el Grup Godó –La Vanguardia en paper, La Vanguardia digital i l’emissora RAC1- s’ha detectat aquest viratge.
En aquest context s’emmarca la sortida del periodista hiperventilat Quico Sallés de la redacció del digital de La Vanguardia, on hi va arribar de la mà del director d’aquest mitjà, Jordi Juan, i del fill del comte de Godó, Carlos, que manté un llarg i conflictiu pols amb el seu pare per la línia editorial del grup. Carlos Godó, que no vol perdre les generoses ajudes de la Generalitat, ha deixat que l’edició digital de La Vanguardia, que ell controla, s’hagi convertit en un portaveu de l’independentisme més abrandat.
Ara, això s’ha acabat. Les excentricitats de Quico Sallés –que va arribar a sortir disfressat amb un tricorni de la Guàrdia Civil per TV3- havien provocat un enorme enuig a la Moncloa i així se li va fer saber al comte de Godó, que ha forçat la seva sortida fulminant de La Vanguardia. La setmana vinent s’incorporarà al diari digital El Món, dirigit per Salvador Cot, i editat per Ramon Grau (propietari del gratuït Tot Sant Cugat), de l’òrbita convergent, sector Mercè Conesa.
La veu de RAC1, Jordi Basté, també s’ha canviat de jaqueta. En el seu “davantal” de dijous passat, va proclamar la seva oposició frontal a la DUI que vol tirar endavant el president Carles Puigdemont.
En aquest mateix sentit cal interpretar la sortida dels columnistes Joan B. Culla i Francesc Serés de l’edició a Catalunya del diari El País. Ambdós eren la quota nacionalista que pagava, des de fa anys, el diari madrileny i que ve dels temps en què la relació entre Jordi Pujol i Jesús Polanco (l’històric president d’El País) era, fora dels focus, d’allò més fluida, amb l’intercanvi constant de favors mutus. No hem d’oblidar que Oleguer Pujol va encapçalar una operació per salvar del naufragi les finances del Grupo Prisa, amb la compra dels seus actius immobiliaris l’any 2008.
El diari Ara, que presideix Ferran Rodés, ha anunciat que incorporarà aquests dos columnistes expulsats d’El País a les seves pàgines. Ferran Rodés va fer un important pilotasso amb la privatització de l’empresa pública ATLL decidida per Artur Mas. Els beneficis que, anualment, li reporta la seva participació en aquesta empresa li compensen àmpliament el cost de mantenir el diari independentista.
