Junts pel Sí i la CUP, els grups que formen la majoria independentista del Parlament de Catalunya, han optat per ajornar la celebració del primer ple a la cambra catalana posterior a l’1-O. Han proposat, de fet, celebrar dilluns vinent un “ple ordinari excepcional” que tingui com a únic punt de l’ordre del dia una compareixença del president Carles Puigdemont per explicar com el govern català preveu aplicar els resultats de la votació.
El ple no s’haurà convocat formalment, però, fins que la moció es presenti escrita. El bloc independentista no había concretat inicialment, d’altra banda, si tindrà lloc una votació sobre la independència. Segons Nació Digital, s’ha evitat tota declaració d’intencions sobre el ple de dilluns per no desencadenar l’acció judicial sobre els membres del govern. Però la CUP, per la seva part, ha dit que dilluns es proclamarà la independència.
El govern, contra el Parlament
Puigdemont havia dit que la declaració unilateral (DUI), prevista en la llei del referèndum que va suspendre el Tribunal Constitucional (TC), es realitzaria en “qüestió de dies”. El govern de la Generalitat ha obviat l’ordenament jurídic espanyol i el TC i ha esgrimit la primacia d’aquesta llei -i el seu decret de normes complementàries- i la de transitorietat jurídica com a exponents de la nova legalitat catalana, però diverses decisions de l’executiu de Puigdemont durant la jornada de l’1-O i anteriors no només van contravenir l’ordenament espanyol, sinó també diverses disposicions sobre garanties i funcionament de la llei i el decret suspesos en els quals s’emparaven.
Per exemple, segons l’article 4 de la llei del referèndum, el Parlament ha de declarar formalment la independència en un dels dos dies següents a la proclamació dels resultats oficials per part de la Sindicatura Electoral. Aquesta, dissolta davant la perspectiva de la imposició de multes als seus membres, no existeix com a tal i els encarregats a posteriori del recompte no han difós cap resultat que actualitzi el 95% de l’escrutini conegut la nit de la votació. De l’escrutini complet i la seva publicació depèn l’inici del termini amb què l’independentisme, en un moment no precisat, vol tirar pel dret en seu parlamentària malgrat que la Sindicatura no existeix.
L’absència de la Sindicatura com a òrgan independent ha donat lloc a un buit que ha omplert la Generalitat. Un altre cas clar en aquest sentit és el dels sobres. La llei del referèndum i el decret obliguen a emetre els vots amb sobres, però el govern català, mitja hora abans d’obrir els punts de votació, va reaccionar adduint la manca d’aquest material anunciant que també es podria votar ficant una papereta sola. A més, la Generalitat va eludir reiteradament el seu deure de neutralitat. En síntesi, mitjançant la modificació sobre la marxa de les condicions de la votació el govern català ha transgredit la norma aprovada per la majoria independentista del Parlament.
