Democràcia és també poder dir allò que es pensa

Fa temps que hi ha gent que no diu en públic allò que pensa. Molts grups de conversa que s’havien creat gràcies a les aplicacions de la telefonia mòbil estan exemptes de debat i de controvèrsia per incompareixença dels que no combreguen amb el pensament de la majoria. En trobades d’amics, familiars, associacions, empreses, opten per callar o fer-se fonedissos.

Hem arribat a un punt on les discussions sobre futbol –fins ara la quintaessència del fanatisme dialèctic- són molt menys tenses que el debat polític català. L’apassionament en el debat de les idees no té perquè ser negatiu. El problema és quan el simplisme i l’aclaparament de l’adversari s’apoderen d’aquesta discussió.

Estem instal·lats en el “resultadisme“. Importa la victòria, no jugar net i amb respecte per l’equip contrari. “Tirar-se a la piscina” per similar una pena màxima o lesionar el millor jugador dels rivals s’accepten de bon grat si serveixen els interessos de la causa pròpia. Quan jugava a futbol i el meu equip feia servir aquestes pràctiques em sentia incòmode, però a veure qui era el valent que li portava la contrària a l’entrenador que imposava aquest criteri!

Les dictadures no accepten les divergències i els matisos. Les democràcies es basen en el contrast entre idees diverses, tot i que sovint hi ha una zona obscura entorn el dret a la crítica i la injúria que n’amplia o en restringeix els seus marges. Però aquesta base és una de les grans virtuts de les societats lliures.

Una altra pota potent de la democràcia és el respecte i suport a les minories. Democràcia no és que la majoria imposi el seu criteri a la minoria.

Les darreres setmanes hi ha molta gent que opta per fer-se només amb aquells amb qui se sent a gust, que sap que no l’acusaran de ser un traïdor o l’identificaran amb personatges i posicions polítiques per les quals no té cap simpatia.

Alguns confien que d’aquí a uns dies es recuperarà el gust pel contrast entre plantejaments sense tenir la sensació que s’entra en un terreny perillós, on s’imposen la tensió excessiva i les paraules pujades de to.

Em compto entre ells. Voldria parlar de tot amb tothom. I que augmenti el nombre de persones que diuen allò que pensen, que no té perquè ser necessàriament allò que alguns –des dels faristols polítics o els mitjans públics de comunicació- els diuen que han de pensar.

La democràcia sana és aquella on tothom pot dir allò que pensa. Quan es troba amb els amics o a les places públiques. Es digui Joan Manuel Serrat o Jordi Sánchez.

(Visited 58 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari