Vergonya: a Catalunya existeixen 1.017 barracons escolars!

La Generalitat anuncia que obren noves escoles, però el 73% són barracons prefabricats que s'eternitzen en espera de la construcció del centre definitiu
Título de la imagen
Título de la imagen

Més d’un milió i mig d’alumnes han tornat al col·legi a Catalunya i mentre la Generalitat treu pit i assegura que s’han augmentat els recursos, el nombre de professors i els centres escolars, una visió més detallada posa un però a les dades. Més alumnes i més professors, però amb una taxa d’interinitat del 34%, fet que significa més precarietat laboral. Més centres escolars, 15 de nous… 11 dels quals en barracons!

És precisament aquesta dada, la dels barracons, la que s’amaga sistemàticament amb promeses de futur, per a desesperació de les AMPA i els professors. En aquest curs 2017-2018 hi ha 1.017 barracons a les escoles catalanes, set més que l’any anterior. Un problema que no disminueix, sinó que va agumentant i es cronifica a l’educació catalana. Dels 15 centres anunciats amb bombo i platerets per la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, 11 estan construïts amb mòduls. “El tema dels barracons s’arrossega des de fa més de 25 anys”, ens explica el secretari general d’un dels sindicats de professors de secundària, Xavier Marsó: “No sempre són als mateixos centres, però de vegades hi ha casos en que s’han institucionalitzat. Estem instal·lats en la precarietat des de fa molt de temps i a més sempre amb excuses de mal pagador: mala planificació, increment de l’alumnat… A la pràctica el que calcula l’administració és que si estaran tres anys en barracons, ja no fa falta que facin un edifici”.

DESINVERSIÓ A L’ENSENYAMENT

La xifra de més de 1.000 barracons a les escoles catalanes es manté des del 2008 i no sembla que vagi a la baixa, “El meu primer fill, nascut el 2005, va començar l’escolaritat en barracons i s’hi va passar 5 anys. Ara que comença l’ESO també està en un institut amb barracons”, explica la Mònica, mare de dos nens que pertany a l’AMPA del col·legi Fluvià del Poblenou. “No esculls lliurement una escola amb barracons, sinó que hi portes els fills per assegurar-te una plaça. Tot depèn de les ràtios i de com es fa la distrubució dels nens. Falta molta planificació”, assegura la Mònica.

Més de 85 centres escolars públics estan fets totalment amb mòduls prefabricats, però el que havia de ser una solució temporal es converteix en un fet permament, agreujat per l’alta demanda de places en centres públics, sobretot a l’ensenyament postobligatori, és a dir batxillerat i formació professional. Segons el sindicat ASPEPC, només a Barcelona el 73% de la demanda de plaça és per a l’escola pública. Segons l’AMPA de la Mònica, ni l’administració ni el síndic de greuges consideren que els barracons siguin un problema a tenir en compte. “Els barracons s’enfonsen i s’inunden quan plou molt, hem tingut problemes de plagues de rates associades al fet de tenir els barracons, no hi ha wifi, els professors no poder fer un projecte educatiu com cal perquè molts estan en precari… i tot això no és cap problema per al síndic de greuges”.

Als mateixos problemes es refereixen des del sindicat d’ensenyament ASPEPC: “No hi ha cap sensibilitat per part de la conselleria, l’ensenyament i els professors interessem molt poc. Però no volem sensibilitats, volem instal·lacions educatives correctes sense retallades de pressupostos“, denuncia amb contundència Xavier Marsó. El pressupost que ha marcat la conselleria d’ensenyament per al 2017 és d’un 2,12% del PIB, una xifra molt allunyada de l’aprovada el 2009 a la llei d’educació de Catalunya, que preveia que el 2015 el pressupost seria el 6% del PIB. “La desinversió és evident”, declaren des d’ASPEPC, “i la resposta de la conselleria sempre és una evasiva que situen a tres anys vista”.

30 MILIONS EN BARRACONS

La Generalitat s’ha gastat en l’última dècada més de 30 milions d’euros en aquests mòduls prefabricats, però aquesta despesa no es pot associar a cap partit governant: tant Pujol com el tripartit, CiU i el recent PDECat, tots han recorregut als mòduls prefabricats per assentar les bases de l’ensenyament a Catalunya. En un dels últims DOGC el departament d’Ensenyament ha publicat la compra de nous mòduls per un valor de 8 milions d’euros més mentre la consellera inaugura, amb fanfàrria, les noves escoles. “Ells inauguren i posen els barracons, però quan construiran? Això no se sap. És la política que segueix el departament. No hi ha una planificació concreta”, afirma Xavier Marsó, d’ASPEPC.

Aquest curs 2017-18 hi ha 2.700 alumnes més que el curs anterior, una quantitat no gens menyspreable, però lluny de l’explosió demogràfica del 2005 que va unir un baby boom amb un increment de la immigració que arribava amb fills molt petits. El govern del tripartit, en aquells moments amb José Montilla al capdavant i Ernest Maragall com a responsable d’Ensenyament, va fer que proliferessin els barracons a les escoles, noves i com a mesura d’ampliació, per poder acollir tots els nens. Es van fer més escoles en un període de 7 anys, moltes de les quals tenien, i encara tenen, barracons. Aquest fet s’ha cronificat, perquè els posteriors governs de CiU i Junts pel Sí no només no han reduït la xifra de barracons, sinó que l’han augmentat lleugerament fins als 1.017 actuals. Tot i no haver-hi un augment de natalitat, els barracons s’han mantingut.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA 

(Visited 30 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari