Un síndic electoral del referèndum, renyat a la UB per “assetjament”

La Universitat va arxivar la denúncia contra Jordi Matas
Título de la imagen
Título de la imagen

Jordi Matas, membre de la Sindicatura Electoral elegida pel Parlament per dirigir el referèndum de l’1 d’octubre, va ser acusat per una alumna seva a la Universitat de Barcelona d’assetjament sexual. Encara que els òrgans interns de la UB van arxivar la queixa, sí que van renyar el professor i li van demanar que fos més curós en les relacions amb l’alumnat femení.

Tot comença el març del 2017, quan l’alumna Paula, (mantenim ocult el cognom per preservar la seva intimitat), estudiant de Ciències Polítiques a la UB, presenta una queixa en la qual exposa un presumpte “procés d’assetjament sexual” per part del catedràtic Jordi Matas i Dalmases, elegit el 7 de setembre d’enguany com a membre de la Sindicatura Electoral a proposta del govern de Junts x Sí.

En el seu escrit, Paula reconeix que es va matricular a l’assignatura del professor malgrat ser coneixedora que li agradava molt anar amb alumnes i tenir-hi relacions, tant afectives com sexuals“. Això era al primer any de facultat (2013) i encara que la nota no va ser prou satisfactòria, segons el relat, el professor li va dir que es podria matricular a tercer a l’assignatura de coalicions polítiques, per la qual cosa es podria “rescabalar d’aquesta nota”.

Paula es va matricular i, a més, professor i alumna van estar d’acord que el catedràtic li dirigiria el treball final de grau. És a partir de llavors que comença una relació fluïda entre tots dos, fins i tot intercanviant whatsapps i anant a dinar fora de la facultat. Aquests fets són reconeguts per totes dues parts.

Però l’alumna assegura que quan estaven sols ell l’acariciava i que ella no s’atrevia a dir-li que no. Finalment, ella no va elegir l’actual membre de la Sindicatura Electoral perquè li dirigís el treball final de grau, la qual cosa va fer que el professor “s’interessés” per aquest motiu, segons consta tant en el relat de l’alumna com en testimonis, en l’informe de la comissió creada a la UB per valorar-ho (presidida pel degà de Medicina, Francesc Cardellach), com en la resolució final del rector de la Universitat, Joan Elias.

En l’informe s’estableix que la relació entre professor i alumna “sembla girar”, a més del treball final de grau, en l’interès mutu per les eleccions internes a la UB. No obstant, s’afirma que la relació entre el doctor Matas i Paula “traspassa el que és habitual en les relacions academicodocents entre professor i alumna”. Malgrat aquest reconeixement, la comissió considera que “la seva especial naturalesa amb tints polítics, personals i amb un grau d’intimitat no determinable, no va ser rebutjada” per l’alumna i es va basar en “interessos personals compartits“.

En l’informe de valoració fet per la comissió presidida pel degà de Medicina i que el rector assumeix en la seva totalitat, s’especifica que les comunicacions entre Matas i Paula “es poden considerar no ordinàries” i posa l’exemple de missatges als mòbils i el dinarfora de les instal·lacions de la Facultat de Dret fent ús del vehicle particular –una motocicleta– del professor“. Per la UB, la conducta del professor “no té una clara, expressa i rotunda naturalesa sexual, sinó només unes relatives connotacions sexuals: «M’abraçava, m’acariciava les mans, els braços, les espatlles, les cuixes, la galta» i en la menció al que sembla un intent de besar-la i a un somni que refereix que li va explicar el doctor Matas, però que no ha transcendit”.

INSUFICIÈNCIA D’INDICIS

Davant d’aquests fets, el rector Elias va decidir arxivar la denúncia “per insuficiència evident d’indicis d’assetjament de caire sexual“, però alhora el rector exigeix que es convoqui el doctor Matas “a fi de posar-li de manifest que els professors han de ser especialment curosos amb la seva actitud vers els alumnes, que es poden sentir amenaçats o obligats per la superioritat del professor i, així mateix, advertir-li que la seva conducta en aquest cas concret podria ser contrària als valors ètics i deontològics del nostre professorat”.

Així mateix, la UB va decidir retornar els diners de les matrícules de les assignatures de les quals l’alumna no es va poder examinar davant el quadre psicològic que presentava.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides