La ment criminal que s’amagava darrere la cèl·lula gihadista de Ripoll –l’imam Abdelbaqi Es Satty… i qui més?- ho tenia tot minuciosament planificat: el dijous 17 d’agost de l’any 2017 a les 17 hores, convertiria Barcelona en un infern de mort i devastació.
Imaginem que l’explosió accidental del xalet d’Alcanar no s’hagués produït i que l’escamot terrorista hagués pogut carregar les tres furgonetes llogades dies abans amb les 106 bombones de butà preparades per detonar amb l’explosiu “la mare de Satan”. Imaginem que aquestes tres furgonetes esclaten al bell mig de zones de gran concurrència de gent a la capital catalana, amb les bombones convertides en metralla expansiva.
Si tot això que estava planificat pel cervell de l’escamot Ripoll de Daesh hagués passat, avui estaríem parlant de centenars de morts i de milers de ferits. L’atemptat gihadista més mortífer comès mai en territori europeu: molt més que París, Niça, Londres, Brussel·les, Madrid, Berlín…
Aquesta és la veritable dimensió de la conspiració terrorista que tenia per objectiu el territori català i és la que hem de tenir present en tot moment a l’hora d’analitzar i valorar els fets luctuosos del passat 17-A. Va estar a punt de passar i això és el que hauria passat si, en l’últim moment –poques hores abans de l’hora H- una espurna no hagués fet saltar pels aires el laboratori del xalet ‘okupa’ d’Alcanar.
Que ningú no tregui pit. Les 14 víctimes mortals de les Rambles i de Cambrils -15, si hi afegim el cooperant de Vilafranca apunyalat pel conductor de la furgoneta assassina- són només una petita part de la macrocarnisseria humana que hi havia preparada. Imaginem, i no és exagerar, que en comptes de 15 morts, parléssim avui de 300 morts. Això és el que buscava el “cervell” que va cooptar i manipular l’escamot de Ripoll.
Com es gestiona i digereix una massacre amb 300 morts i milers de ferits en una metròpoli europea? És molt complicat d’imaginar, però avui estaríem instal·lats en un altre escenari, profundament dolorós i traumàtic. El govern espanyol hauria decretat l’estat d’emergència i tindríem l’exèrcit patrullant pels carrers. Les estructures securitàries i sanitàries dependents de la Generalitat i de l’Ajuntament, totalment desbordades i col·lapsades, s’haurien vist obligades a demanar ajuda externa davant la magnitud de la catàstrofe. L’onada de solidaritat i d’empatia amb la societat catalana hauria assolit proporcions planetàries.
A partir d’aquestes constatacions, hi ha un reguitzell de preguntes d’extrema gravetat que s’obren, alguna d’elles relacionada amb el procés secessionista que està en marxa a Catalunya. Hi haurà temps per anar-les formulant i buscar-hi una resposta, si és que hi ha voluntat política, policial i judicial per fer-ho. En tot cas, com en el dels tràgics atemptats de l’11-M del 2004, en la conspiració criminal ordida contra la ciutat de Barcelona hi ha moltes i espesses ombres que caldrà intentar il·luminar.
Que els arbres no ens impedeixin veure el bosc. L’atropellament indiscriminat de les Rambles i els successos de Cambrils són el “mal menor” d’un pla criminal de gran abast dissenyat per enfonsar Barcelona, Catalunya i Espanya en el caos. Aquest és el context i aquesta és l’anàlisi de partida per entendre què ha passat… i què pot passar.
