Crítiques a la selecció de personatges de l’exposició a la Model

El departament de Justícia, a mans d'ERC, ha muntat una mostra amb 13 personatges per explicar la història de la presó de Barcelona en els seus 113 anys
Título de la imagen
Título de la imagen

Moltes preguntes i poques respostes. El departament de Justícia de la Generalitat, a mans d’Esquerra, ha muntat una exposició en una de les galeries de la presó Model de Barcelona, ja tancada i sense interns. Per això, l’historiador Agustí Alcoberro, com a comissari, ha volgut explicar la trajectòria d’aquesta indret amb 13 personatges que, durant una època de la seva vida, hi van viure. Però diferents persones que ja han visitat la mostra fan notar evidents absències i, en canvi, un biaix cap a deteminades ideologies.

Entre els personatges escollits hi ha independentistes com Jaume Compte, Marcel·lí Perelló i Lluís Maria Xirinacs, republicans com el president Lluís Companys, maçons lliurepensadors com Francesc Ferrer i Guàrdia, també Salvador Puig Antich o bé els presos socials Gilda (un conegut transvestit) o el Vaquilla (delinqüent de l’època de la Transició política). I també un homenatge als 113 de l’Assemblea de Catalunya, detinguts el 1973.

BIAIX IDEOLÒGIC

L’historiador José Luis Martín Ramos troba a faltar obrers, estudiants, militants comunistes, anarquistes o socialistes, entre d’altres, en un clar biaix ideològic en què considera que s’han sobrevalorat determinades ideologies i, en canvi, menystingut d’altres. “S’està fent una determinada política de memòria“, diu Martín Ramos, que troba a faltar noms com Otilio Alba, Tomàs Pons, Manuel Donaire, Numen Mestres, Joaquim Puig Pidemunt.., alguns dels quals afusellats pel franquisme, o sindicalistes com Joan Peiró, també afusellat per la dictadura de Franco. Així mateix, fa una crítica a la presència de Puig Antich: “La memòria històrica és política. Puig Antich era un jove de classe mitjana assalariada, i de classe mitjana més acomodada eren la majoria dels altres membres del MIL. Aquell grup gairebé s’havia esmicolat poc abans de la detenció de Puig Antich. La seva mort, a garrot vil, va ser més un gest de brutalitat del règim que cap altra cosa”, explica Martín Ramos.

Aquest historiador raona de la següent manera: “Quan els nostres nets o els nets dels nostres amics representin la lluita contra la dictadura amb una samarreta amb la cara de Puig Antich no ens n’haurem d’estranyar. Serà el testimoni d’una altra batalla perduda“.

I afegeix que la seva “estupefacció” creix quan veu les imatges de la història de la Model i no hi ha ni comunistes, ni socialistes ni obrers ni anarquistes. En canvi, “veig un excés injustificable d’independentistes“, com Jaume Compte o Marcel·lí Perelló. I acaba aquesta reflexió dient que “es tracta d’un retrat grotesc de la Catalunya lluitadora i reprimida”. A més, Martín Ramos es pregunta si es tracta d’una qüestió d’incompetència o de sectarisme, i per ell, que ha treballat com a historiador, la dictadura i la Transició, és “una batalla cultural per fer desaparèixer del país allò que molesta a persones que tenen una concepció estreta del seu propi país”.

DIFERENT SELECCIÓ

Per aquest historiador, s’hauria d’haver fet una altra selecció o bé haver-hi posat altres personatges. Per exemple, creu que és de difícil justificació que no hi hagi cap dels dirigents comunistes catalans que van trepitjar la Model durant el franquisme, quan amb un d’ells ja es feia l’homenatge a un partit com el PSUC, conegut com la formació dels 100 morts. “Ara serà la dels 100 oblidats“, es queixa.

A més a més, hi ha l’absència de cenetistes i faistes, així com d’estudiants i d’altres polítics com els socialistes, que també van ingressar a la Model.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides