Tenen en comú el llegat enverinat dels seus pares, però no la repercussió d’aquest llegat en les seves respectives carreres. Manuel Moix ha acabat dimitint aquesta setmana com a fiscal en cap anticorrupció després que Infolibre destapés que té des del 2012 el 25% d’una societat offshore a Panamà que emmascara la propietat d’un xalet a la localitat madrilenya de Collado-Villalba, heretat dels seus pares.
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, havia expressat el seu suport públicament a Moix fins a darrera hora, però l’excap d’Anticorrupció ha plegat “per motius personals” després d’explicar que va calcular malament la rellevància de la societat panamenya. El Govern espanyol va marcar distàncies quan va evitar donar-li un suport explícit i va passar la patata calenta a Maza. Pel que fa als fiscals, fins i tot el col·lectiu que feia costat Moix va recomanar-li que poses el seu càrrec a disposició de Maza.
Alhora, l’oposició i una amplíssima majoria de mitjans de comunicació han considerat inacceptable la continuïtat en el càrrec de Moix, el qual es va trobar, a sobre, en l’epicentre de les tensions del darrer Consell Fiscal arran de les ingerències que li atribuïen els seus companys de professió. En particular, es referien a l’intent d’impedir per escrit un escorcoll de l’operació Lezo i també al relleu dels fiscals del cas del 3%.
L’hostilitat generalitzada contra Moix contrasta amb la tebior que va envoltar el cas de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, més enllà dels partits l’oposició i uns pocs mitjans periodístics. El seu pare, Artur Mas i Barnet, va tenir durant 24 anys un compte a la banca Liechtenstein Global Trust (LGT) del qual figuraven com a beneficiaris la seva esposa i els seus fills.
El pare de l’expresident Mas, traspassat el 2012, va ser denunciat però va al·legar que el suposat delicte fiscal relacionat amb els diners dipositats a Liechtenstein havia prescrit. Finalment, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va arxivar el cas per la prescripció de la possible evasió fiscal.
El 2015, en el marc de la comissió parlamentària sobre el frau i les pràctiques de corrupció política (la comissió Pujol), Artur Mas fill va admetre que estava al cas “des de finals dels anys 80” (abans d’exercir cap responsabilitat a la Generalitat) que el seu pare tenia un compte a Liechtenstein amb uns 2 milions d’euros.
Va assegurar, això sí, que la beneficiària dels fons va ser la seva mare i ningú més. Anteriorment, però, havia negat el fet de conèixer l’existència del compte, que el seu pare va regularitzar el 2008.
A diferència de Moix, no va dimitir i només la tossuderia de la CUP va evitar que tornés a ser investit president de la Generalitat. Segueix, això sí, al capdavant del partit successor de la vella Convergència, del qual no descarta ser candidat, si la inhabilitació dictada contra ell per l’organització del 9N no li ho impedeix.
