El fiscal del cas Palau, Emilio Sánchez Ulled, considera que el tresorer de CDC era el “gallet” en el finançament irregular de CDC. A més, creu que Daniel Osàcar no va ser qui va organitzar l’entramat, pel qual els diners de Ferrovial arribaven a Convergència després de passar pel Palau de la Música com a patrocini de les activitats musicals.
En el segon dia de l’informe final, Sánchez Ulled ha mostrat al tribunal nombrosos documents que, segons la seva opinió, vinculen el finançament il·lícit. Però com que només pot acusar amb proves, només acusa Osàcar i els dos executius de Ferrovial per aquests fets.
Ha demanat al tribunal que castigui aquest “tràfic d’influències” però no seguint l’actual jurisprudència, que equipara aquesta figura a l’extorsió, sinó que ell considera que Ferrovial pagava per tenir l’oportunitat de fer les obres i que està assumit que aquesta és la forma de garantir l’adjudicació.
En quant al conveni de la Fundació Trias Fargas amb el Palau de la Música, que Osàcar va dir en la seva declaració que era perquè els ajuntaments catalans no programessin sevillanes i fessin sardanes, el fiscal ho ha qualificat de “mecanisme ètnico-mental“.