Aquest diumenge es durà a terme a l’antiga fàbrica de Fabra i Coats una conferència que se celebrarà en el marc de la Fira Literal Barcelona 2017. L’acte comptarà amb la presència de la dirigent del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP), Leila Khaled, una activista política palestina que es va donar a conèixer al món per ser la primera dona que va segrestar un avió, ara fa 47 anys.
La presència de Khaled a la Fira Literal ha indignat a la Lliga Internacional contra el Racisme i l’Antisemitisme (licra) i la B’nai B’rith Nahmanides Barcelona, que han denunciat l’Ajuntament de Barcelona a l’Audiència Nacional. La denúncia, que s’ha presentat aquest dijous, ha estat desestimada pel jutjat d’instrucció número sis del Tribunal, en considerar que “no hi ha indicis que vingui a cometre cap delicte“.
Les dues entitats acusaven el consistori dels delictes d’integració en organització terrorista, col·laboració amb organització terrorista, apologia i enaltiment del terrorisme, finançament d’activitats terroristes, malversació de cabals públics i prevaricació. Aquestes entitats titllen a Leila Khaled de “terrorista“, i havien demanat a l’Audiència Nacional que adoptés les mesures necessàries per impedir-li l’entrada a Espanya.
D’altra banda, l’Associació Catalana de Jueus i Palestins (JUNTS ) i la Xarxa Jueva Antisionista Internacional (IJAN) han defensat la llibertat de convidar una militant política Palestina, i han denunciat l’estratègia de criminalització de les entitats sionistes. Segons el jueu Lauren Cohen, que pertany a les dues organitzacions, hi han determinades entitats sionistes que “agiten l’espantaocells de l’antisemitisme per distraure l’opinió pública del focus central que és l’ocupació de Palestina i l’incompliment de les resolucions de l’ONU”.
El coordinador de la Fira Literal, Simón Vázquez, s’ha mostrat sorprès per la “virulència i l’atac” al certamen i ha afirmat que la denúncia “no té cap raó de ser“. “Leila Khaled és una persona que treballa per un Estat laic a Palestina on conviuen totes les eines i totes les religions i s’ha convertit des dels anys 70 en un referent per l’esquerra i per la lluita per les llibertats del poble palestí”, ha explicat el coordinador.
