Els negocis del Júnior a Mèxic fan anar de corcoll el jutge José de la Mata

Les sospites que Jordi Pujol Ferrusola té una fortuna submergida que amaga a les autoritats espanyoles han motivat el seu ingrés a la presó de Soto del Real
Título de la imagen
Título de la imagen

El jutge de l’Audiència Nacional instructor del cas Pujol, José de la Mata, té la mosca darrere l’orella amb els silencis, les mentides i les mitges veritats del Júnior i per això, fart, va decidir enviar-lo a la presó el passat 25 d’abril. Ja fa més de quatre anys que, a partir de la declaració de Vicky Álvarez, l’Audiència Nacional va decidir obrir una investigació sobre la fortuna del primogènit de l’expresident de la Generalitat i, des d’aleshores, les intenses perquisicions menades pels fiscals i la UDEF només han aconseguit aclarir una part de l’enorme teranyina societària i financera teixida per aquest dinamitzador econòmic durant els últims 30 anys.

Reconstruir el trencaclosques no és una tasca fàcil. En especial, per la nulla col·laboració, fins ara, de les autoritats helvètiques i de Liechtenstein –dos països clau en les finances ocultes del Júnior– als requeriments de la justícia espanyola. També per la munió de paradisos fiscals (gairebé tots els que hi ha al planeta) que han emprat els membres de la família Pujol per moure els diners amunt i avall.

Només hi ha una certesa, i encara parcial: Andorra ha accedit a lliurar la documentació sobre el clan Pujol que hi havia a les entitats BPA i Andbank, si bé existeixen indicis que Crèdit Andorrà també ha servit per amagar diners de la família. Basant-se en aquestes dades, la UDEF quantifica el tresor del Júnior a Andorra en uns 54,5 milions d’euros, acumulat en diverses divises (dòlars, euros, marcs, lliures, pessetes…).

Però aquesta xifra cal agafar-la amb pinces. En primer lloc, perquè el Júnior mai no va tenir a Andorra la seva caixa forta: només era, per proximitat geogràfica, el caixer automàtic que feia servir per ingressar, moure i treure una part de la seva fortuna. En segon lloc, perquè, com assenyalen els advocats del Júnior en el seu recurs contra l’ordre d’empresonament, hi ha diners que es computen diverses vegades obviant que eren inversions financeres temporals d’anada i tornada.

ELS HOMES DE CONFIANÇA

Després de foguejar-se en els departaments de comerç internacional d’Industrias Figueras i de Tipel, el Júnior va començar a volar per lliure a començaments de la dècada dels anys 90, quan es va fer càrrec de gestionar la suposada deixa del seu avi Florenci Pujol, uns tres milions d’euros (360.000 euros per cada germà i la seva mare), segons han explicat els membres de la família. Amb aquest capital com a coixí, el primogènit es va llançar a una frenètica activitat com a comissionista i home de negocis. Va guanyar molts diners fent d’intermediari lobbista, gràcies a les portes que li obria el seu cognom quan el seu pare era el totpoderós president de la Generalitat, però també va cremar una muntanya de milions amb el seu desenfrenat tren de vida i amb algunes esbojarrades inversions en les quals va perdre bous i esquelles.

En cadascun dels països on va intentar fer forat, tenia els seus homes de confiança, que la policia sospita que també li podien fer de testaferros: Francesc Robert i Antoni Zorzano (Andorra), Francis Gendre (Perpinyà), Charles de Bavier (Suïssa), Herbert Rainford Towning (Londres), els cosins Jojó i Pierre Duró (Gabon), Gustavo Shanahan (Argentina), José Herrero de Egaña López del Hierro (Madrid)… Segons va explicar al jutge, l’únic modus vivendi que tenia el Júnior abans d’entrar a la presó eren els diners que li retornava el seu amic Francis Gendre a compte d’un suposat préstec de 500.000 euros que li va fer l’any 2014 i que la policia considera com una maniobra ordida per eludir l’embargament dels seus comptes.

NEGOCIS RUÏNOSOS

Malgrat que, amb moltes dificultats, la justícia espanyola ja ha reconstruït una part del puzle de les laberíntiques finances del Júnior, encara queda un enorme buit per acabar de completar: és el que fa referència a Mèxic i a les seves connexions amb Estats Units i Centreamèrica (Panamà, República Dominicana, Nicaragua, illes Verges Britàniques…).

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA  

(Visited 45 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari