El recurs de cassació presentat per l’expresident Artur Mas contra la sentència del judici sobre l’organització de la consulta del 9N, que l’inhabilita durant dos anys per exercir càrrecs públics, reclama que es revoqui totalment o parcial l’impediment per ser candidat en unes eleccions.
L’escrit planteja al Tribunal Suprem que la suspensió no s’ajusta a la llei i sosté que Mas mai va ser advertit en persona pel Tribunal Constitucional sobre les possibles conseqüències penals de prosseguir amb els preparatius de la consulta. L’advocat de Mas descriu la condemna com “excessiva” i etiqueta de “sacrifici desproporcionat” per al líder del PDEcat la inhabilitació de dos anys, que demana que sigui retirada.
Així mateix, argumenta que “cap de les actuacions objecte de la sentència estaven relacionades amb les atribucions o funcions pròpies d’un parlamentari o un altre càrrec electe”, per la qual cosa indica que “si el càrrec públic sobre el qual es construeix la relació d’analogia és exclusivament el de cap del govern de la Generalitat de Catalunya”, el Codi Penal “no permet transmutar la pena d’inhabilitació especial en una supressió genèrica del dret fonamental al sufragi passiu”. L’advocat de Mas, en síntesi, sosté que la inhabilitació especial es va aplicar incorrectament: considera que s’hauria de referir al càrrec que tenia quan va cometre els actes pels quals va ser condemnat.A més, diu que la sentència condemnatòria pretén neutralitzar políticament Artur Mas.
L’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau també han demanat al Suprem que limiti les seves inhabilitacions i, així, poder optar a càrrecs en altres nivells territorials de l’administració, com el municipal i l’estatal.
