El pitjor malson per als 3.500 veïns que viuen a l’entorn de la plaça de les Glòries és que la construcció del túnel viari se suspengui i que l’obra batejada amb aigua de tramussos s’acabi convertint en una rèplica del projecte faraònic de l’estació de l’AVE de la Sagrera, també a mig fer, paralitzat sine die i esquitxat per l’ombra de la corrupció.
La disjuntiva de l’Ajuntament de Barcelona entre seguir endavant amb la primera fase del túnel assumint el sobrecost fruit de la incompetència política i la falta de professionalitat de les empreses responsables, i rescindir el contracte i licitar-lo de nou ha caigut com un gerro d’aigua freda sobre les expectatives veïnals. Les obres acumulen un retard de 19 mesos i la paralització suposarà un nou endarreriment d’un any com a mínim.
L’escenari, exposat a la reunió que el 20 d’abril passat van convocar les associacions de veïns del Poblenou, Fort Pienc, Sagrada Família i Clot-Camp de l’Arpa per explicar la trobada amb la regidora d’urbanisme, Janet Sanz, va provocar malestar i algunes veus van plantejar mobilitzacions per exigir al consistori que compleixi amb el Compromís per Glòries firmat fa deu anys. De poc van servir els intents de rebaixar el disgust explicant que la paralització de l’obra del túnel no té per què afectar la resta de projectes. Es van exigir responsabilitats pel nyap i que es garanteixi el túnel fins a la rambla del Poblenou.
EQUIPAMENTS, HABITATGE I PARC
La transformació de les Glòries que van pactar les entitats veïnals amb el consistori socialista a finals de març del 2007 no es limita a la construcció dels complexos túnels viaris. També inclou equipaments, un 50% d’habitatge protegit i un parc. La firma d’aquest compromís per part del govern municipal va significar aleshores una gran victòria per al moviment veïnal perquè reconeixia la falta endèmica de serveis públics. El document plantejava la construcció d’escoles bressol, biblioteques, dispensaris, centres assistencials per a gent gran, poliesportius i instituts. El gruix dels equipaments havia d’estar acabat el 2012 i la cirereta de tot el projecte, el parc urbà, el 2013.
Deu anys després, ni els equipaments ni els habitatges ni el parc estan fets, sobre l’obra plana el fantasma del presumpte finançament irregular de CiU i en la modificació del Pla General Metropolità que s’està tramitant s’ha substituït habitatge per hotels, s’han reduït i eliminat equipaments, i s’ha alterat el projecte original de parc. A això s’ha d’afegir l’exigència que el govern de Xavier Trias va imposar als veïns de dividir la construcció del túnel en dues fases. “Ara es veu que no va ser la millor decisió i que tot això ens ha portat a la situació actual“, va remarcar un dels representants veïnals.
L’informe jurídic encarregat pel govern d’Ada Colau avala la rescissió del contracte adjudicat el 26 de febrer del 2015 a la UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benito Arnó e Hijos, Copisa Constructora Pirenaica i Comsa per un import de 60.107.647 euros IVA inclòs. La principal conclusió que justifica la decisió de licitar de nou aquest tram de túnel –que ara arriba a la seva fase més crítica perquè és a punt de passar per sota la galeria ferroviària– és que el retard de les obres és imputable a les empreses. Tanmateix, una cosa són els informes jurídics i una altra les repercussions polítiques, per això Colau va buscar el suport de l’oposició abans que el consell d’administració de l’empresa BIMSA votés la rescissió del contracte.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
