Carles Mundó tanca la Model de mala manera

La vida política és efímera i tothom vol deixar la seva empremta
Título de la imagen
Título de la imagen

Tanca la Model després de 113 anys d’història i d’haver estat la residència temporal de personatges il·lustres, o no tant, però tots rellevants per entendre Barcelona. Al seu pati van prendre el sol terroristes com Joan Rull, llibertaris com Salvador Puig Antic, sindicalistes com Salvador Seguí el Noi del Sucre, presidents com Companys, quinquis com el Vaquilla, mafiosos com Vaccarizi o futurs alcaldes i constructors de ciutat com Porcioles.

La Model, que sempre va tenir les portes obertes per a presos de tota mena i condició, dels més idealistes als més sanguinaris, acull ara els últims reclusos abans del seu tancament definitiu. Però què s’amaga darrere d’aquest tancament tan sobtat com poc planificat? “Això és com una gran filera de peces de dòmino, i la Model és una peça molt grossa que farà caure tota la resta”, afirma Francesc López, coordinador d’ACAIP Catalunya, el sindicat dels cossos de l’administració d’institucions penitenciàries.

JOC D’ESCACS AMB LES PRESONS

La Zona Franca és l’espai escollit per centralitzar el nou centre penitenciari de preventius, reclusos que estan en espera de judici i passen una mitjana de 47 dies a la presó. Es preveu construir un nou complex en un solar de 22.000 metres quadrats, però la data d’inauguració, el 2025, és la que fa tremolar els funcionaris i els interns. Encara falten vuit anys per tenir l’equipament, i mentrestant cal saber què passarà amb la població reclusa.

L’opció triada per la Generalitat, reubicar els preventius en diverses presons de Catalunya com Can Brians o Quatre Camins, és la que ha fet alçar la veu als juristes, la síndica de greuges i el sindicat de funcionaris. “Això es una barbaritat per diverses raons“, explica López, de l’ACAIP, “però podem citar-ne quatre per començar: primer, es barrejaran presos preventius amb presos ja condemnats, un fet que està prohibit per la llei orgànica general. Segon, els preventius han d’estar a prop de familiars i jutjats, per no generar desarrelament mentre s’espera el judici. Tercer, no hi ha una proximitat idònia amb els hospitals. Els presos dels penals ja estan estabilitzats, però la gent que entra a preventius necessita tenir un hospital com el Clínic a prop, això salva vides. I quart, no s’ha tingut en compte ni el cost econòmic ni la perillositat que suposa traslladar els preventius a les seus judicials sense reforçar el servei d’agents”.

Aquests quatre punts són només la punta de l’iceberg. Ja no es tracta de moure els 900 interns de la Model, sinó de fer una complicada jugada d’escacs entre diferents centres penitenciaris. Si els presos de la Model van a Can Brians, significa que s’han de treure reclusos per enviar-los a d’altres centres com Figueres, Lleida o Mas Enric, a Tarragona, uns centres que estan per sota de la seva capacitat. Es mouran els reclusos que no tinguin un arrelament: població immigrant i gent sense familiars. “S’estan movent interns per tot Catalunya i d’això no se’n parla. Per posar 1.000 interns a Brians, primer has de buidar la presó i passar la gent a Brians 2, Quatre Camins i Lledoners, i els que no tinguin arrelament cap a Tarragona, Ponent i Figueres”, explica Francesc López. 

Els juristes tampoc ho tenen clar. El degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Oriol Rusca, qualifica el tancament de precipitat, i considera un greu error que una ciutat com Barcelona no tingui un centre de preventius. “La Model està obsoleta, però necessitem un centre de preventius a cop de metro. No hem d’oblidar que es tracta d’interns que estan pendents de judici i necessiten una comunicació constant amb els seus advocats perquè s’han de preparar les vistes. Posar-los a Brians complica molt les coses”, diu.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA 

(Visited 80 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari