Dia de Sant Jordi, al passeig de Gràcia, mig matí. Una dona d’edat semblant a la meva i amb un peto verd se m’acosta:
· Vol firmar?
· Firmar què?
· Pel referèndum
· Per quin referèndum?
· Perquè Catalunya pugui decidir el seu futur.
· Està bé. Quina és la pregunta?
· Quina pregunta?
· La del referèndum.
· Ah! Encara no se sap.
· I com vol que firmi per demanar un referèndum si no sé quina pregunta volen fer?
· Serà sobre si Catalunya ha de ser independent d’Espanya o no.
· Ja, però és que així, sense saber què em preguntaran… I quin percentatge de participació cal perquè sigui vàlid?
· Ja veig que no firmarà.
· I si queda primera l’opció per la independència, quin percentatge de vots haurà de tenir perquè es consideri que s’ha de posar en marxa el procés per separar-se d’Espanya?
· Un 80% dels catalans volen que es faci aquest referèndum
· Quin?
· Aquest que li dic
· I quan s’hauria de fer?
· El setembre
· Vicent Sanchis seguirà sent el director de TV3, el setembre?
· Suposo. Bé, si vol anar mirant el Manifest…
· D’acord, gràcies.
· Quin dia més maco que fa, oi?
· Sí, sí.
· Adéu
· A reveure