“Del torn d’ofici no se’n viu“, afirma Vanessa González Fornas, presidenta de l’Associació de Lletrats per un Torn d’Ofici Digne a Catalunya (Altodo Catalunya). I el més greu és que hi ha advocats, generalment acomodats i de la vella escola, que continuen considerant la prestació d’aquest servei públic com un acte de caritat. Remuneracions baixes, plena disponibilitat, terminis impossibles…, tot això farceix la motxilla reivindicativa d’aquests professionals, que veuen que el futur del model està amenaçat.
El torn d’ofici és el servei que presta un advocat a un ciutadà per defensar-lo de manera gratuïta davant d’un tribunal de justícia. Així es cobreixen les necessitats de persones sense recursos econòmics quan han de rebre una tutela judicial efectiva. Forma part de l’assistència jurídica gratuïta, que a més inclou excepcions al pagament de taxes o l’assistència d’un procurador, per exemple.
Els advocats d’ofici no són empleats públics, sinó que, en general, s’adscriuen al torn d’ofici de manera voluntària. L’assistència jurídica gratuïta es presta a través dels col·legis d’advocats, mitjançant un sistema de llistes de professionals independents. El torn d’ofici, en fi, no és sinònim de justícia gratuïta, però no se’n pot desvincular.
Cada col·legi d’advocats organitza i gestiona el torn d’ofici al seu partit judicial. A Espanya hi ha 83 col·legis d’advocats. A Catalunya, catorze, i quatre comissions d’assistència jurídica gratuïta, d’àmbit provincial. S’ofereix un servei que garanteix l’assistència jurídica 365 dies l’any, 24 hores al dia, tant si es té dret a la justícia gratuïta com si no. Per la immediatesa que demana l’assistència lletrada i per les circumstàncies que envolten la majoria de persones, el 90% dels assumptes penals els porten advocats de torn.
A Catalunya hi ha uns 15.000 advocats i a Barcelona n’hi ha 3.500 inclosos en el torn d’ofici. En alguns col·legis, com el de Barcelona, el torn d’ofici és voluntari, sempre que hi hagi prou lletrats que vulguin prestar aquest servei. La lista s’ha de respectar rigorosament per ordre i s’han de repartir els assumptes de manera equitativa. Els col·legis són, no obstant, simples intermediaris en el finançament del servei. El CICAC, que agrupa els 14 col·legis d’advocats de Catalunya, és el que actua d’interlocutor amb la Generalitat.
Per 24 hores de guàrdia del torn d’ofici, l’advocat cobra 170 euros, dels quals s’ha de restar el 15% d’IRPF. El transport va a càrrec del lletrat i es paga igual qualsevol dia de l’any. Hi ha altres guàrdies, per exemple la de menors i la de violència de gènere, però si no hi ha detinguts, no es paga res. A això s’hi ha d’afegir la falta de feina. “A Barcelona jo tinc una guàrdia cada quatre mesos“, explica Vanessa González.
Des que l’any passat es va reformar la llei d’enjudiciament criminal, les coses també han empitjorat quant a la qualitat del servei. “Abans, quan la policia comunicava al Col·legi d’Advocats la detenció d’algú, el lletrat tenia vuit hores per presentar-se a la comissaria. Arran de la reforma, aquest termini s’ha reduït a tres. Així, les guàrdies es trenquen, perquè nosaltres hem de ser al jutjat, on de vegades cal esperar molta estona, a la comissaria… i no podem arribar a tot”, afegeix l’advocada.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
