“Amb la incorporació com a director de Barça TV del prestigiós periodista Vicent Sanchis, el canal oficial del club deixa clara la seva intenció de competir per l’audiència i millorar continguts coincidint amb la seva emissió en obert a Catalunya“. Així donaven la benvinguda els mitjans afins a Joan Laporta al gran fitxatge mediàtic del moment, a principis del 2009, a 18 mesos de les eleccions a la presidència del FC Barcelona. Quan Sanchis va ser liquidat el juliol del 2010, el canal havia perdut més de 9 milions d’euros en el seu compte d’explotació, havia baixat substancialment en subscripcions i també 600.000 euros en ingressos. Només en l’últim any de gestió, de juliol del 2009 a juny del 2010, el canal del Barça s’havia gastat 1,8 milions d’euros de més en serveis externs respecte a la temporada anterior.
Vicent Sanchis no va tenir, però, l’honor d’haver destrossat Barça TV en solitari, ell només va rematar amb nota la pèssima gestió dels seus antecessors, com Eduard Pujol, que ja havia deixat el canal a la vora de l’abisme, també com a resultat del draconià contracte d’explotació amb Mediapro. La productora pagava 3,6 milions d’euros pel control i la gestió, però d’altra banda facturava a preu d’or l’assistència tècnica i els mitjans de producció requerits. D’aquesta manera recuperava sobradament la inversió.
SEMPRE MEDIAPRO
Aquest va ser un altre negoci ruïnós per al Barça de l’era de Joan Laporta, que només tres dies abans de les eleccions del 13 de juny del 2010 va deixar signada a favor de Mediapro una ampliació de contracte pels drets de TV i unes condicions insuportables per al club en relació al futur de Barça TV. Tan insuportables que el Barça es va desprendre completament del canal un any després, en favor de Mediapro.
El llegat de Vicent Sanchis no només va estar tacat pel vermell d’unes pèrdues tremebundes. També en els continguts, en què va donar curs a una línia informativa i opinativa favorable al poder més enllà fins i tot del que podria qualificar-se com una postura de desvergonyiment o tendenciosa. Envoltat al Barça pels seus col·legues de la Fundació Catalunya Oberta, com el mateix Joan Laporta, el director general Joan Oliver i el tresorer Xavier Sala i Martín, el nou i últim director del canal blaugrana no va dubtar a emprar aquest mitjà oficial del club, i en teoria també de tots els socis, com una arma mediàtica contra la imatge i la figura de Sandro Rosell en un inútil i fracassat intent per desviar el vot dels socis a favor d’una directiva capaç de regenerar democràticament, socialment, econòmicament i patrimonialment un club arrasat i buit.
La tempesta va quedar en un got d’aigua des de la perspectiva de l’eficàcia electoral, ja que Sandro Rosell va acabar sent el president més votat de la història del club. I això malgrat la concentració de forces laportistes, cruyffistes i guardiolistes al voltant de la candidatura de Jaume Ferrer, un directiu d’aquesta mateixa corda convergent i estretament lligat també al pujolisme més depredador.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
