Félix Millet va fer servir les factures de dues empreses inactives com Horencat i CMB10 per justificar davant d’Hisenda els pagaments en efectiu que havien anat a parar a Convergència. Durant la seva declaració, Millet va assegurar que aquestes factures li havien estat lliurades per Daniel Osácar, tresorer llavors de CDC i de la Fundació Trias Fragas (ara Catdem).
El representant d’Horencat, Javier landínez, ha explicat que aquesta companyia era subcontractada de Ferrovial i que ells mai no havien fet cap factura al palau de la Música. La seva sorpresa va ser quan durant la investigació judicial van veure que hi havia factures emeses per aquesta companyia el 2004, quan des del 2003 estava inactiva.
Per altra part, Claudia Valcells, ex-treballadora de CBM 10, també ha dit que aquesta companyia mai no va treballar pel Palau. Però ha ofert una clau: el seu pare i Osácar van treballar a Natur System, que sí que havia fet factures al Palau, doncs va ser una de les empreses que va treballar en la seva restauració.
En el registre, els Mossos van trobar una nota manuscrita que alertava que aquestes factures de Horencat i CBM 10 només s’havien de pagar després d’haver rebut els diners de Ferrovial.
Finalment, altres industrials que van treballar pel Palau han detallat que havien de fer feines als domicilis particulars de Millet i Jordi Montull, però que les factures les havien de girar al Palau. El motiu que se’ls esgrimia era que el Palau els devia diners i hi havia un acord de cobrar-ho en espècie, la qual cosa no era certa. Tots ells han coincidit que era Montull qui proposava el canvi del concepte.