El PSC serà el representant del PSOE a Catalunya i el PSOE representarà el PSC a la resta d’Espanya. D’entrada aquesta afirmació pot semblar del tot lògica i coherent, i així ho ha defensat el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, després de signar un acord de “nova relació” del Partit dels Socialistes de Catalunya amb la resta de socialistes d’Espanya.
No han estat poques les veus dins del socialisme català que s’han aixecat dient que l’acord que han signat Iceta i el president de la comissió gestora del PSOE, l’asturià Javier Fernández, és una “rendició” per part dels socialistes catalans. Rendició davant els qui demanaven que el PSC se sotmetés d’una vegada a la resta del socialisme espanyol, i ho justificaven afirmant que si els catalans volien participar dels òrgans de direcció del PSOE, després s’havien de sotmetre a la disciplina de partit. Aquestes mateixes veus a qui no agrada el pacte signat també han qualificat l’acord de “pèrdua de sobirania” d’un partit que sempre ha defensat ser una formació diferent del PSOE, que si bé les dues organitzacions eren “partits germans, no eren el mateix partit“.
NO ÉS UNA FEDERACIÓ QUALSEVOL
De fet, el PSC ha estat un partit federat amb el PSOE, però no era una federació més de les moltes que té el partit socialista arreu de la geografia espanyola. Un dels extrems que més cou als crítics del PSC és que amb el pacte el partit socialista definirà la posició dels socialistes catalans sobre “l’encaix de Catalunya a Espanya”, perquè es tracta d’un “afer de naturalesa o rellevància institucional”, i per acabar d’adobar la cosa, el PSOE també marcarà la pauta del PSC en afers que “excedeixin l’àmbit del territori de Catalunya”. I pels socialistes catalans antipacte, el que costa d’empassar és que aquest pacte obliga el PSC a no fer cap acord a Catalunya sense haver-ho pactat amb el PSOE.
Així, aquests dirigents asseguren que amb el pacte signat entre Iceta i Fernández, l’autonomia dels socialistes catalans per “anar per lliure, s’ha acabat“. Diuen que ha guanyat la gestora i l’andalusa Susana Díaz, que és “la mà negra” que està al darrere del redactat del nou protocol de relacions. Ara ja no es podrà repetir el que va passar en la votació de la darrera investidura per a president del govern central, en la qual els diputats socialistes catalans i alguns diputats del PSOE al Congrés van votar diferent del que es va aprovar en el comitè federal del PSOE, que era l’abstenció de la bancada socialista per facilitar la investidura del candidat del PP a president, Mariano Rajoy.
DEPÉN DE QUI GUANYI
Però aquests mateixos crítics estan convençuts que en funció de quin cancidat surti guanyador de les eleccions primàries que han d’escollir el nou secretari general del PSOE, aquest pacte pot acabar sent paper mullat. N’hi ha pocs que dutbin que ha estat la presidenta andalusa qui ha imposat aquestes condicions “draconianes” als catalans, unes condicions per les quals havien de passar, ja que eren requisit sine quan non perquè els militants del PSC poguessin participar en les primàries del pròxim mes de maig.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
