El magistrat José de la Mata, instructor de la macrocausa contra la família Pujol a l’Audiència Nacional, està content. Ha trobat a Andorra la mina que li permet fer avançar el sumari, seriosament tocat després del xou del pendrive (vegeu EL TRIANGLE n. 1246).
La guerra a mort que lliuren els comissaris Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo, membres destacats de la brigada patriòtica organitzada per l’exministre Jorge Fernández Díaz per combatre el moviment independentista català, ha estat a punt d’engegar en orris una part substancial de les investigacions menades en els últims quatre anys per la unitat de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la policia sobre el primogènit del clan Pujol, a causa de les filtracions interessades d’àudios a través del diari www.publico.es.
A més, la negativa d’alguns paradisos fiscals, com ara Liechtenstein, a enviar la documentació bancària demanada pel jutge José de la Mata amb comissions rogatòries amenaça de deixar a les fosques una part del tresor amagat pels Pujol arreu del món i, per tant, dificulta la plena reconstrucció judicial del puzle.
L’AIXETA NO PARA DE RAJAR
Però heus aquí que el Coprincipat dels Pirineus, que la família de l’expresident de la Generalitat feia servir com a plataforma operativa de pas per moure els diners, ha acceptat de col·laborar de manera oberta i fluida amb el jutge José de la Mata i donar resposta a tots els seus requeriments d’informació. Després d’expressar unes reticències inicials –atès que a Andorra l’evasió fiscal i el blanqueig de capitals no es consideren activitats delictives–, les autoritats judicials andorranes han canviat de criteri i, a través de la batlle (jutgessa) Maria Àngels Moreno, han lliurat a l’Audiència Nacional quilos de documentació bancària sobre el clan Pujol. I l’aixeta no para de rajar.
La comissió rogatòria inicial ja ha estat ampliada en tretze ocasions, a mesura que el magistrat de l’Audiència Nacional va obtenint noves informacions, pistes i indicis. Si en un principi la petició de documentació es va limitar als comptes dels Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA) i a Andbank, ara s’ha fet efectiva la seva extensió a tot el sistema bancari i financer andorrà. A més, el Tribunal Constitucional del Coprincipat ha validat la legalitat d’aquesta comissió rogatòria en rebutjar, ara fa un mes, la denúncia interposada pels Pujol.
De res han servit, doncs, les privilegiades i estretes relacions que, durant dècades, va tenir l’expresident de la Generalitat amb Òscar Ribas, l’excap de govern d’Andorra i president d’honor d’Andbank. Al contrari. En la seva declaració al jutge de l’Audiència Nacional, que es va filtrar la setmana passada, Òscar Ribas va negar la seva amistat amb Jordi Pujol i va afirmar que el Júnior li havia exigit personalment que Andbank destruís tot l’historial bancari de la família, cosa que li va dir que era impossible de fer. En el mateix sentit va declarar l’actual president d’aquest banc andorrà, Manuel Cerqueda, que va vincular el tancament dels comptes de la família Pujol a Andbank, a finals del 2010, amb la pressió perquè fes desaparèixer documentació compromesa dels Pujol dels arxius de l’entitat.
La guerra Pujol-Andbank també s’ha traduït en la presentació d’una querella de Jordi Pujol Jr. contra Oriol Ribas, fill d’Òscar Ribas i vicepresident del banc andorrà, que ha estat arxivada pel Tribunal Constitucional. Per acabar-ho d’adobar, l’advocat que han fitxat els Pujol a Andorra, Jean-Michel Rascagnères, ha estat nomenat pel govern de Toni Martí com a nou president de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), un dels càrrecs més cobejats del país. Això s’interpreta com una maniobra política per “desactivar” la defensa dels interessos judicials de la família de l’expresident de la Generalitat.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
