Des que Pedro Sánchez va presentar oficialment la seva candidatura a liderar de nou el PSOE el passat dilluns 20 de febrer en un acte al qual van assistir 500 persones, mentre que 500 més es van haver de quedar fora de la sala –és a dir, en total unes 1.000 persones–, les cares de pomes agres dels propers a Susana Díaz són tot un poema.
No hi ha dubtes: Sánchez és el preferit de la militància i dels ciutadans en general per tornar a ser el secretari general del partit socialista, i així ho han recollit les darreres enquestes, que el situen per sobre de la presidenta d’Andalusia i de l’exlehendakari del PSE-EE. L’enquesta més recent encarregada per El Periódico de Catalunya diu que si poguessin participar a les primàries del PSOE, el 36,2% dels ciutadans escollirien Sánchez, davant del 27,4%, que escollirien Patxi López i el 22,5% Susana Díaz.
La cosa és més trista per a Díaz si els consultats són directament els militants socialistes, que seran els qui decidiran de fet el seu nou líder. En aquest cas les xifres encara són més contundents. La militància prefereix en un 49,5% Sánchez, a continuació hi ha López amb un 26,7%, i, finalment, Díaz, amb un discret 16%. Però per acabar d’ensorrar els partidaris de la presidenta andalusa i ella mateixa, es dona la paradoxa que Díaz és la preferida entre els votants del PP i López és el preferit entre els votants de Ciutadans en cas que poguessin decidir aquests col·lectius el nou lideratge del PSOE.
És de justícia, però, apuntar que el mateix sondeig explica que la majoria d’enquestats es mostren convençuts que serà Susana Díaz qui acabarà guanyant les eleccions primàries. Els mals presagis per a la presidenta andalusa no sorprenen si es té en compte què és el que es diu de Sánchez des de les files properes a Díaz. Barons del partit socialista acusen des d’Andalusia, Castella-la Manxa o Astúries l’exsecretari general “d’extremista” i de pretendre “trencar la unitat d’Espanya”, un discurs clarament pròxim als postulats del PP. Un d’aquests barons socialistes, el president de l’Aragó, Javier Lambán, ha arribat a dir que el que defensa Sánchez és “una versió absolutament roja i radicalitzada“.
De què s’acusa Sánchez? L’exsecretari general del partit socialista defensa un PSOE més a l’esquerra que, tot i que es mostri contrari al dret a decidir, sí que defensa “la plurinacionalitat de l’Estat”. El programa que presenta Sánchez, i que ha estat coordinat pel sociòleg José Félix Tezanos, “busca la unitat d’acció amb altres forces progressistes“, sense mencionar directament Podemos.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
