L’expresident Artur Mas ha negat categòricament que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) s’hagi finançat irregularment. En altres paraules, ha descartat l’existència de la trama del 3% que s’investiga en un jutjat del Vendrell titllant, en una entrevista a La Sexta, de “mentida” el suposat intercanvi de contractes d’obra pública per donacions, detectat pels investigadors.
Una vegada i una altra ha reiterat que “no hi ha cas”, que “no calia investigar” i que totes les donacions que va rebre CDC eren “transparents, legals i estan a la comptabilitat”. De fet, ha posat la mà al foc pels dos darrers tresorers del partit, Daniel Osàcar i Andreu Viloca, assenyalats en els casos del Palau de la Música i del 3%. Sobre ells ha dit que són persones “irreprotxables” i que mai es ficarien “un euro a la butxaca”.
Més revelacions
Durant les darreres hores, però, s’han publicat diverses informacions significatives sobre la presumpta trama del 3%. Segons ha revelat Vozpópuli, basant-se en el contingut del sumari, la Guàrdia Civil va trobar al despatx d’Andreu Viloca fins a 60 proves del 3%, entre les quals el poder especial que Mas va atorgar a l’aleshores tresorer per manejar “negocis del partit”.
A més, El Español ha publicat que Viloca tenia amagades notes manuscrites sobre els presumptes pagadors de comissions del 3% en un armari de casa seva, així com un llistat de contactes empresarials de 13 folis en un portadocuments on figuraven els noms dels també imputats Josep Manel Bassols, Sergio Lerma, Xavier Tauler, Jordi Soler i Jordi Sumarroca, entre altres. Segons la mateixa informació, Viloca va extreure les dades dels ordinadors de CDC després que la Guàrdia Civil n’escorcollés la seu amb l’objectiu d’alertar els empresaris investigats perquè destruïssin proves.
D’altra banda, Artur Mas ha estat assenyalat per primer cop directament en el cas del 3% per part d’un empresari que ha declarat com a testimoni protegit. Ha explicat que el president del PDEcat, abans de presidir la Generalitat, es va reunir amb ell a la seu de CDC i el va redirigir a l’exconseller Germà Gordó, que va ser gerent de Convergència. En la seva declaració, l’existència de la qual han confirmat fonts judicials, l’empresari ha dit que l’eix de la conversa era el pagament de donacions a canvi d’adjudicacions d’obra pública.
Encara en el marc d’aquest cas, una auditoria interna de CDC inclosa en el sumari assenyala que el partit va ingressar 3 milions d’euros entre el 2009 i el 2013 mitjançant la venda en efectiu de milers de talonaris de 50 a 250 euros, ha publicat El País. Es tractaria d’una nova via de finançament irregular que no deixava rastre dels donatius. Amb la llei a la mà, els pagadors de més de 300 euros han d’estar identificats, però els talonaris els facilitaven eludir el límit i mantenir-se en l’anonimat.
