La guerra bruta contra l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell continua, i continuarà, sens dubte, propiciada des d’entorns vinculats a l’eix del seus reconeguts enemics: Jaume Roures, Joan Laporta, Florentino Pérez i Ferran Soriano. Les sospites d’avivar el cas Neymar, tant el primer com el segon, són molt fermes en l’equip de Rosell, que ara ha aparegut de nou a la premsa més aferrissada en contra seu –Sport i Ara– arran d’una informació de la SER segons la qual l’FBI hauria registrat oficines de l’expresident en relació amb la investigació de corrupció i suborn pel FIFAgate.
Segons l’emissora, la justícia espanyola va rebre una comissió rogatòria el desembre del 2015 per demanar informació sobre empreses de Rosell. Els resultats es van lliurar al cap d’uns mesos. Els mitjans que van voler contrastar la notícia amb l’expresident del FC Barcelona van obtenir la mateixa reacció de “satisfacció” per la seva part, ja que ni ell ni les seves empreses havien rebut cap notificació d’estar sotmesos a cap investigació ni les seves oficines havien estat objecte d’un escorcoll, de manera que la conclusió era que si s’havia cursat una comissió rogatòria per part de l’FBI, extrem que Rosell va assegurar que ignorava, la informació recollida no havia produït cap efecte legal ni complementari per l’absència d’indicis de cap tipus de delicte.
No obstant això, els mateixos mitjans van assegurar falsament l’existència d’escorcolls en les seves empreses, així com una suposada vinculació a determinats noms d’empresaris i agents brasilers implicats en el FIFAgate amb els quals Rosell no ha treballat ni els coneix personalment. Fins i tot se’l va relacionar amb un acord del 1996 entre Nike i la Confederació Brasilera de Futbol, sospitós d’incloure comissions i suborns a favor del llavors president Ricardo Teixeira. El cas és que en aquesta època Sandro Rosell no treballava per a Nike. No va ser fins anys més tard que Rosell va entrar a Nike Europa, pas previ al seu nomenament com a delegat de Nike a Sud-amèrica.
QUERELLA PER ESPIONATGE
El motiu de revestir qualsevol informació sobre Rosell en un mantell d’obscurantisme i sospites deriva del control sobre el periodisme i els mitjans d’aquests poders als quals Rosell va apartar del sector negocis al voltant del FC Barcelona, una oposició fortíssima, organitzada i amb superpoders que durant anys va trobar en Johan Cruyff un canoner ideal. La guerra continua, de vegades soterrada i d’altres a camp obert, com en el front de la querella per espionatge interposada per Jaume Roures contra Rosell. La vista d’aquest judici pot ser una autèntica bomba informativa.
També durant la campanya electoral a la presidència del FC Barcelona el 2010 i en anys posteriors van ser recurrents les notícies sobre delictes, judicis i acusacions contra Rosell i els seus negocis al Brasil, que finalment han resultat ser legítims i del tot legals. També els derivats de la seva relació amb Ricardo Teixeira, contra el qual no s’ha pogut aixecar un sol càrrec. Teixeira va ser objecte de l’atac dels grups mediàtics que van perdre la subhasta dels drets de TV del Mundial del Brasil.
Precisament al voltant de la compra, gestió i comercialització dels drets de TV i la corrupció a la FIFA a Amèrica del Nord i Central es desenvolupa una investigació de l’FBI ordenada des del Departament de Justícia dels EUA que té en el punt de mira la filial de Mediapro en aquella zona, Media World. Ja hi ha un document sobre el pagament de comissions als capitostos del futbol nord-americà i llatinoamericà per part de conglomerats que exploten els drets televisius. Media World, segons aquest informe, és una de les empreses que pagava comissions, motiu pel qual han estat imputats dos alts càrrecs que, després de confessar els fets, han passat a col·laborar amb la justícia.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
