Rodrigo Rato i Miguel Belsa han estat condemnats per l’Audiència Nacional a quatre i sis anys de presó, respectivament, per un delicte continuat d’apropiació indeguda en el cas de les targetes black de Caja Madrid. Tots dos, però, han estat absolts del delicte d’administració deslleial, del que també estaven acusats.
La sentència diu que Blesa i Rato van ser autors del delicte d’apropiació indeguda junt amb Ildefonso Sánchez Barcoj, que ha estat condemnat a dos anys i mig de presó com a còmplice. A la resta d’exdirectius de Caja Madrid implicats se’ls ha condemnat com a col·laboradors del delicte, entre els quals hi ha Rafael Spottorno, exdirector de la Casa del Rei, que ha estat condemnat a dos anys.
L’Audiència, de fet, ha condemnat als 65 acusats per les black a penes de presó que van dels tres mesos a sis anys. Les condemnes més elevades han caigut sobre Rato i Blesa, que van ser presidents de l’entitat bancaria. Aquestes condemnes han coincidit amb les peticions de penes que havia fet la fiscalia Anticorrupció per aquest cas.
Segons el tribunal, les targetes es van crear el 1988, quan Jaime Terceiro era president de Caja Madrid, per complementar les dietes dels consellers. Amb l’arribada a la presidència de l’entitat de Miguel Blesa, el 1996, la caixa va adjudicar una segona targeta “al marge” de les seves retribucions habituals “propiciant” que la resta de consellers en tinguessin una.
Tots els acusats “van donar l’ús particular que van tenir per convenient contra el fons de Caja Madrid, contribuint a la minva del mateix”, i tot sota els auspicis de Blesa. Amb l’arribada el 2002 de Rodrigo Rato, qui va ser vicepresident del govern del PP, amb José María Aznar de president, l’ús de les targetes black va continuar.
