Queixes dels pares per les despeses de l’Orfeó

La Fundación Banco Santander subvenciona les activitats de la coral, malgrat la politització independentista del concert de Sant Esteve
Título de la imagen
Título de la imagen

Fèlix Millet, Jordi Montull i la banda de saquejadors del Palau ja no hi són, però entre les parets de l’edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner continua havent-hi por de parlar i patir represàlies. Això explica l’exigència d’anonimat absolut que plantegen, a l’hora de mantenir una entrevista amb EL TRIANGLE, uns pares que tenen els seus fills a l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Els motiva l’amor a la música i el gran prestigi artístic que té l’entitat fundada l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives.

Aquests pares no dubten a lloar la qualitat i l’exigència dels professors de l’Escola Coral, però a la vegada volen denunciar públicament alguns fets en el funcionament que escapen a la seva comprensió. L’Orfeó Català està organitzat en set nivells: el Cor Petit, format per 25 infants de 6-7 anys; el Cor Mitjans, amb 42 infants de 8-10 anys; el Cor Infantil, amb 55 cantaires d’entre 11-16 anys; el Cor de Noies, amb 36 veus; el Cor Jove, amb 66 cantaires; l’Orfeó Català pròpiament dit, que compta amb 84 cantaires adults; i el Cor de Cambra, format per 20 cantaires, els únics que estan en nòmina.

Els cinc primers nivells estan integrats en l’Escola Coral, que compta amb un equip de nou professors, quatre directors i quatre pianistes. El funcionament d’aquesta Escola Coral té, des de fa anys, una subvenció finalista de la Fundació Banco de Santander que, en principi, hauria de cobrir les despeses de formació. Però no. Quelcom d’estrany continua passant en les finances de la institució que ara presideix Mariona Carulla.

Els pares dels cantaires han de pagar, fins als 16 anys, una quota mensual, tot i que els cors d’infants i joves fan moltes actuacions a l’exterior, per les quals se suposa que la institució cobra uns honoraris. Per afrontar els llarguíssims assajos se’ls diu sovint que es portin de casa l’aigua i l’entrepà. Les sortides en grup per assajar i millorar la convivència també les han de pagar els pares i les entrades per assistir als concerts dels seus fills, si en volen més d’una, les han d’abonar trinco-trinco.

Però és que, a més, l’Orfeó Català és el propietari de l’edifici del Palau de la Música i se suposa que la fundació que el gestiona li hauria de pagar un lloguer altíssim pels concerts que s’hi celebren i les visites turístiques que rep. On són aquests diners? O, dit d’una altra manera: per què hi ha pares que tenen els seus infants a l’Escola Coral que arrosseguen la sensació que els prenen el pèl, que la subvenció de la Fundación Banco de Santander es perd pel camí i que els fan pagar despeses que no toquen?

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA  

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides