Des que l’any 1992 es va decidir posar en marxa un pla per recuperar els mercats municipals, aleshores en decadència a causa de la irrupció de supermercats i hipermercats, se n’han remodelat més d’una vintena de la quarantena existents. Amb la creació de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), el consistori es va marcar tres objectius: millorar les infraestructures i serveis, actualitzar l’oferta i incorporar noves polítiques de promoció comercial. El balanç d’aquests anys en general ha estat positiu perquè s’ha incrementat el nombre de consumidors que omplen la cistella al mercat del barri.
Tanmateix, amb el pas del temps també han crescut les veus que qüestionen un model dissenyat en els despatxos oficials al considerar que ha quedat obsolet i prima més els interessos de la marca Barcelona creada en ple deliri olímpic que les necessitats veïnals reals. Segons dades de l’IMMB, entre els anys 2001 i 2006 el percentatge de barcelonins que compraven als mercats de forma habitual va passar del 61,5% a gairebé el 70%. El grau de satisfacció era del 81,2% i els mercats es consideraven un dels tres serveis més ben valorats de la ciutat perquè cohesionen el territori i incentiven el comerç de proximitat.
L’estudi sobre l’impacte econòmic fet l’any 2011 va concloure que la quota de mercat en el cistell de la compra de la xarxa de mercats públics era del 35% i assolia una facturació aproximada de 1.000 milions d’euros. Pel que fa a l’ocupació, es parlava de més de 7.500 llocs de treball. Però deixant de banda les dades, el debat se centra ara en la necessitat d’adaptar el qüestionat pla de mercats a la Barcelona del segle XXI.
SANT ANTONI I L’ABACERIA
La casualitat ha fet coincidir en el temps les crítiques sorgides en dos barris ben diferents –Sant Antoni i Gràcia– però amb un denominador comú: el temor que els seus mercats es converteixin en atraccions turístiques un cop remodelats. En el cas de Sant Antoni, ara s’encara l’última fase de la complexa reforma del seu mercat, el més gran i també un dels més bonics pel seu valor patrimonial modernista. El càlcul fet des de l’Ajuntament és haver finalitzat les obres –amb un cost d’uns 70 milions d’euros– a finals del 2017.
Amb la faraònica obra enllestida, el nou mercat disposarà d’11.500 m2 de superfície comercial, que inclourà no només el mercat d’alimentació tradicional (60 parades), els Encants (108 parades) i el Mercat Dominical (90 parades), sinó també un supermercat i una nova oferta no alimentària. A més, es pacificaran els carrers de l’entorn i es recuperaran els espais interiors del mercat com a places públiques per a ús veïnal.
La proximitat del barri de Sant Antoni al centre de la ciutat els està fent patir de valent els efectes de la massificació turística. La invasió d’hotels i apartaments turístics ha provocat que els preus dels lloguers s’hagin disparat i el procés de gentrificació dels veïns s’incrementa de manera alarmant. Segons l’entitat Fem Sant Antoni, ara és pràcticament impossible trobar un pis de lloguer al barri per menys de 1.000 euros. En aquest context de destrucció del teixit veïnal cobra especial rellevància el paper que jugarà el mercat modernista de Sant Antoni. Al barri no només preocupa que es converteixi en un nou pol d’atracció del turisme, sinó que acabi convertint-se en un clon del Mercat de la Boqueria, on l’oferta comercial tradicional s’ha reduït a favor del reclam turístic.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
