Pollastres catalans, vaques espanyoles

Vaig anar a comprar al supermercat que Carrefour té al centre comercial de Glòries, a Barcelona. Em va sobtar veure que alguns productes es venien apel·lant a arguments nacionals. Vaig trobar pollastres cent per cent catalans, taronjada Refreskcat i llet procedent íntegrament de vaques espanyoles.

Comparteixo l’esperit de la sobirania alimentària, entesa com la producció d’aliments i begudes tant a prop com sigui possible dels consumidors. Vigilant, però, que aquest argument no justifiqui deixar abandonats els productors de països empobrits. El proteccionisme estil Donald Trump pot ser una trampa pels pagesos de molts d’aquests països, no només perquè no puguin vendre els seus productes als Estats Units sinó perquè continuaran patint la invasió dels que es facin allí o en d’altres països desenvolupats, amb unes subvencions que ells no es poden permetre.

Vaig fer fotografies dels cartells que anunciaven productes amb marca nacional d’origen i les vaig penjar al Facebook. Immediatament es va desfermar una polèmica, no mancada d’insults. A mi me’n van tocar uns quants. “Miserable, rancuniós i ressentit”, entre d’altres. Suposo que qui els escrivia ho feia amb un somriure als llavis.

La recomanació de comprar productes nacionals no és nova d’ara. Molts comerciants han buscat fer negoci en base a aquesta idea. El creixement de l’opció independentista a Catalunya ha vingut acompanyada de l’aparició de tota mena de productes distingits per la bandera estelada. Els que els compren són independentistes convençuts, esclar. Entre els que els fabriquen hi ha de tot. No poques vegades es supera la ratlla que separa el negoci o la convicció ideològica del ridícul. Però, com en tot, cadascú posa la ratlla allà on l’interessa o li surt de l’ànima.

La llet, els pollastres o la taronjada no s’haurien de comercialitzar més o menys perquè en la seva publicitat hi hagi estelades, castellers o banderes espanyoles. Ho trobo tant desafortunat com la tradició islàmica de menjar només carn d’animals que han estat sacrificats d’una forma determinada, inclosa l’obligació que estiguin mirant cap a La Meca mentre els degollen.

Cal que catalans, espanyols, cristians o musulmans tinguin a taula els aliments que necessiten. I si es produeixen de forma ecològica i a prop de casa, molt millor. Però sense barrejar-hi pàtries i insults per enmig.

(Per cert, quan vaig sortir del Carrefour de Glòries vaig omplir un formulari de reclamació. No té res a veure amb banderes i sentiments nacionals. Hi feia fred. Molts empleats treballaven amb caçadores per damunt de l’uniforme. Em vaig indignar tant com algun dels que es va desfogar al meu Facebook).

(Visited 52 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari