El crepuscle dels déus

Quin plaer anar-me’n a dormir saturada de cursis nadales i d’horteres llums intermitents penjades a balcons i finestres, i despertar-me l’endemà com si res hagués passat. Del malson nadalenc només em queda la digestió lenta de boa constrictor a la qual m’he vist abocada per l’encadenament d’àpats interminables, però això no és res comparat amb el que els espera aquest 2017 als convergents. D’acord, ara no es diuen així, però per molt que el gos canviï el collaret i ara vagi d’independentista, és el mateix gos de sempre, el que ha manat tota la vida i, si no és cert, mireu on han col·locat a Felip Puig. Així que ja em disculpareu si jo segueixo dient convergents a aquest jeroglífic de sigles impronunciable.

Primera setmana de l’any i el diari català més subvencionat del règim convergent els torna el favor amb una enquesta que diu que els republicans els guanyarien si ara es fessin eleccions a Catalunya. De fet, la notícia no és gaire notícia en sí mateixa. Tothom -tret dels tertulians a sou de la pàtria- té bastant clar que això acabarà passant perquè del barret no es poden treure ni conills ni Raüls Romevas infinitament. Així que tampoc posaré cara de pena com si això em sabés molt greu. Sense un cap de cartell que faci trempar la parròquia amb la seva cabellera i amb una militància cada dia més minsa i un electorat desorientat per l’olor de descomposició que els arriba dels seus deus crepusculars, la tragèdia està servida.

Les coses tampoc van bé als convergents de Barcelona. L’últim baròmetre municipal els dóna encara pitjor resultats i no serà per la falta de dedicació de Joaquim Forn. O potser sí. La mà dreta de Xavier Trias sembla que hagi embogit definitivament amb els seus discursos apocalíptics i els seus articles d’opinió. Del mal cos que em deixen després de llegir-los en diagonal em donen ganes de sortir corrents per intentar salvar-me del desastre imminent al qual ens porta la pitjor alcaldessa del món mundial amb el permís de la Manuela Carmena. Suposo que aquesta histèria ve de la desesperació que provoca voler ser alcaldable malgrat que el partit s’entesti a buscar un candidat més guapo.

L’última pensada ha estat un curt que ha circulat per les xarxes socials explicant en què ha consistit el govern de canvi de Colau i que fa tuf als memorables vídeos de David Madí contra el tripartit. Amb banda sonora de pel·lícula de terror, els convergents barcelonins ens recorden tot el que ha suposat el canvi de BComú: els negres del top manta han envaït Pedralbes amb les seves bosses Vuitton d’imitació, Franco ha tornat de l’infern a cavall i s’ha instal·lat al Born, la superilla ha provocat que pugi el nivell del mar engolint sencer el barri del Poblenou i el preu dels lloguers s’ha disparat per culpa de la moratòria turística. Amb l’únic que coincideixo és que Colau s’ha equivocat pactant amb el PSC i, si no, només cal veure la derrota patida a l’hora d’intentar aprovar el pressupost per vies democràtiques. Però tampoc ens desesperem. Que els convergents vegin bé que l’alcaldessa ja no fumigui amb glifosat demostra que l’entesa és encara possible.

Mentre espero esdeveniments observo encuriosida com avancen les obres de la nova seu dels republicans barcelonins. L’havien d’haver inaugurat després de Nadal, però s’estan retardant i espero que no sigui perquè van curts de diners. No em puc explicar què té el meu carrer perquè últimament atregui les federacions de partits tan dispars com ERC i el PSC. Els socialistes també fan mudança i han vingut a petar unes portes més enllà dels republicans. A diferència d’aquests, no compartiran paret amb un local xinès de massatges amb final feliç, però no cal patir. Just a la cantonada amb Roger de Flor –a l’altra banda de la seu convergent del Fort Pienc- els espera El Demonio Alegre per alliberar-los de la tensió que provoca governar Barcelona des de les ombres.

(Visited 48 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari