Conèixer gent i cultures és bo per descobrir noves històries humanes, formes diferents d’entendre la vida. És imprescindible per satisfer la curiositat i l’afany de coneixement que tothom porta dins. Es creix com a persona mentre es té ganes d’aprendre, de veure i viure experiències noves. Sempre amb la voluntat d’avançar cap a models de convivència millors i més respectuosos amb els drets humans dels ciutadans. I amb la perspectiva de posar en comú allò de millor de cada col·lectivitat.
La qualitat d’un ésser humà queda coixa quan es concentra només en una vessant de la seva personalitat. Un científic que es tanca tota la vida en un laboratori i descobreix un medicament que guareix una determinada malaltia fa un gran servei a la humanitat però fracassa com a persona si és un ésser desagradable, antipàtic, violent o autoritari. Hi ha polítics i artistes que aixequen entusiasmes quan parlen o actuen però que són uns veritables poca soltes quan els tractes en privat. Hi ha analistes de política social o internacional o dirigents d’associacions solidàries que defensen idees i projectes impecables però que no hi ha qui els suporti personalment. Ben segur que tots podem posar nom i cognoms a alguns d’aquests exemples.
Acabem d’entrar en un any nou, 2017, durant el qual, i tal i com ha passat en els quatre o cinc darrers, dedicarem gran part del nostre temps i energies a llegir, escoltar, veure i debatre plantejaments relacionats amb el ‘procés’ de Catalunya cap a la independència. Acabarem l’any sense tenir aquesta independència. Com a molt, haurem celebrat un referèndum, en el qual es dirimirà si hi participa més gent que la que ho va fer en el que es va celebrar ja fa més de dos anys i quin percentatge es decanta a favor de la independència i quin no.
Passi el que passi, la qüestió no desapareixerà de l’escenari d’un dia per l’altre. Per això, i assumint que tenim debat per molts anys, seria bo que deixéssim espai per la reflexió i atenció a altres qüestions. Ja sé que hi ha qui tot ho resol dient que el dia que siguem independents podrem acabar amb la pobresa energètica, les cues a les urgències dels hospitals, la gent dormint al carrer i, fins i tot, amb l’acollida als refugiats de guerres espantoses i països marcats per la misèria i la inseguretat.
Però seria d’agrair que repartíssim millor el nostre temps –tant el vital com el dels mitjans de comunicació- per no haver d’esperar uns quants anys a adonar-nos que n’hem dedicat massa a una causa que no ens haurà fet millors ni com a persones ni com a societat.
