Podia haver estat la nostra iaia

La Rosa va envellir, un privilegi que no tothom assoleix i al que la majoria aspira. Però, segurament la Rosa encara volia envellir més o, qui sap, potser ja descomptava els dies cansada de resistir. Volgués o no afegir més osques a la seva pell de 81 anys, la Rosa mereixia un altre final, això de ben segur. Una adolescent em deia fa pocs dies que un trist final li havia espatllat una bona pel·lícula. La pel·lícula de la vida de la Rosa és una incògnita, en coneixem pocs detalls, tenia néta, besnéta i poca cosa més. El que sí sabem, amb massa luxe de detalls, és el seu tràgic desenllaç. La Rosa va morir per culpa d’un incendi provocat per unes espelmes. No eren espelmes d’aniversari, com les moltes que haurà bufat al llarg de la seva vida; eren espelmes de pobre, espelmes per veure-s’hi després que Gas Natural li tallés la llum per impagament.

Tot i desconèixer el seu rostre, és fàcil posar-li cara a la Rosa. Només cal recordar la de les nostres pròpies iaies. Per això la història de la Rosa ens ha colpit tant, perquè ha picat a prop i allà a on fa més mal. Li ha passat a la Rosa, però li podia haver passat a la nostra iaia; podien haver estat les espelmes de les nostres iaies les causants de l’incendi i elles ser-ne les víctimes. Algú creu que Gas Natural hagués tingut més clemència amb la nostra iaia? Desenganyem-nos, no. No era res personal contra la Rosa, era i és una injustícia que el maleït atzar va situar a casa de la Rosa ahir i qui sap si a casa de la nostra iaia avui, demà o demà passat.

A Espanya hi ha 5,1 milions de Roses, que es veuen incapaces de mantenir la seva casa a una temperatura adequada en aquesta època de l’any. Segons indiquen els estudis de pobresa energètica, estem parlant d’un 11% de les llars espanyoles, i d’un increment del 22% en els darrers dos anys. I malgrat que estem parlant d’una ingent quantitat de Roses, aquí no passa res, no hi ha cap emergència. I sí que passa, que les espelmes manlleven la vida de les nostres iaies mentre els qui governen miren cap a un altre cantó, sense prioritzar el que és urgent.

La mort de la Rosa ha alçat polseguera, molta. Haurem passat uns quants dies parlant de la iaia de Reus, d’impotència, criticant a Gas Natural per haver tallat la llum i als governs de no fer prou per evitar-ho. Però demà passat i fins a la propera Rosa ens oblidarem de la reusenca i parlarem d’una altra tragèdia. Dissortadament, els drames, i de tot tipus, fan cua per entrar a les nostres vides, i les inoperàncies polítiques creixen amb similar auge que la pobresa energètica.

Capítol a part mereixen les lamentables, deshumanitzades i injustificables explicacions de Gas Natural que, amb inusual rapidesa, només comparable a la del tall per l’impagament de la Rosa –no havia pagat dos rebuts–, va córrer a espolsar-se les responsabilitats acusant la Generalitat o l’ajuntament de Reus del tall. Gas Natural, desoint el principi de precaució, que indica que abans tallar la llum cal verificar amb els serveis socials que no es tracti d’un cas de pobresa, diu que mai se li va comunicar que la Rosa es trobava en aquesta situació i l’ajuntament respon afirmant que l’empresa mai li va preguntar. I així tots tranquils?

Ara que la Generalitat negocia els pressupostos, fora bo que uns i altres tinguessin present la Rosa. Del govern de Rajoy fa temps que no n’espero ni prego res… Una darrera pregunta: el president de Gas Natural, Isidre Fainé, dorm tranquil?

(Visited 32 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari