El feixisme 2.0

Les coses, pel seu nom: Donald Trump és un feixista i tots aquells que li riuen les gràcies o miren d’acomodar-se a la nova situació creada per les eleccions del 8-N –començant pels ‘taurons’ de Wall Street- seran còmplices de les barbaritats que ha anunciat que perpetrarà aquest bocamoll. Els referents més pròxims que podem tenir del qui serà el 45è president dels Estats Units són Jesús Gil y Gil (e.p.d.) o el regidor xenòfob de Vic, Josep Anglada.

Amb la diferència que ni un ni l’altre no seran mai el comandant en cap de les forces armades més poderoses del món ni tindran a les seves mans la capacitat de destruir el planeta. Amb l’evident constatació que un i l’altre, al costat del magnat immobiliari que ha guanyat les eleccions nord-americanes, són uns pobres dimonis i, en el cas de Josep Anglada, un mort de gana que mai no arribarà enlloc.

Per això em sobten tots els qui volen “endolcir” la victòria de Donald Trump, encara que en nombre de vots les eleccions les ha guanyat Hillary Clinton. No només regnarà a la Casa Blanca. El control republicà del Congrés i del Senat, a més de la previsible decantació del Tribunal Suprem a favor del bloc conservador-reaccionari reforçaran el poder polític del nou president dels Estats Units, creant, en els pròxims dos anys, una situació estranya i sense precedents, on Donald Trump podrà governar d’una manera omnímoda. Ben aviat coneixerem el feixisme del segle XXI en tota la seva esplendor.

Amb el feixisme no s’hi pacta ni s’hi conviu: se’l combat de cara, com ja han començat a fer els milers de manifestants que aquests dies surten als carrers de les principals ciutats dels Estats Units per demostrar la seva repulsa al nou president electe. No és hora de furgar en els defectes de la candidata perdedora, Hillary Clinton, ni de resignar-nos a acceptar aquesta derrota històrica dels valors progressistes, interioritzant unes culpes que no són nostres.

Cal perseverar en els ideals i no perdre de vista el passat i l’horitzó que ens agermana: la construcció d’una humanitat fraternal, sense rics ni pobres, on homes i dones visquin en igualtat, on infants i ancians tinguin garantida una vida digna i de qualitat. Donald Trump és l’antítesi d’aquesta energia civilitzadora que ens han llegat, amb grans sofriments i sacrificis, els nostres avantpassats. La seva victòria és el triomf de l’egoisme i de la insolidaritat, del campi qui pugui, de l’autoritarisme i, en definitiva, de la imposició de la violència estructural sobre el consens pacifista.

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca és un desafiament que ens concerneix a tots, visquem on visquem. La resposta i la mobilització han de ser també globals. És cert que concatenem doloroses derrotes: la puixança dels populismes xenòfobs a la Unió Europea, el Brèxit i ara el triomf d’aquest magnat immobiliari als Estats Units. Però no per això ens hem de desmoralitzar ni caure en una melangia autodestructiva.

Al contrari. Hem de rearmar-nos ideològicament, refermar-nos en les nostres conviccions transformadores i combatre, pam a pam, en la defensa dels drets universals aconseguits fins ara. El feixisme del segle XXI –representat per “papus” com Donald Trump, Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan o Marine Le Pen- fa bandera de l’hipernacionalisme per enfrontar, altra vegada, pobles i ètnies en benefici de les elits corruptes que el promouen i alimenten.

De la mateixa manera que als anys trenta del segle passat hi va haver molts independentistes catalans que es van deixar seduir per les idees totalitàries del nazisme i del feixisme -una pàgina abominable de la nostra història que encara no hem exhumat, ni digerit, ni condemnat-, ara també ens apareixen “trumpistes estelats“, com l’expresident Artur Mas. La temptació autoritària com a remei expeditiu per aconseguir la secessió de Catalunya torna a sorgir en el nostre escenari polític i en això cal ser molt clars i contundents: no.

Ja cal que la CUP afini molt en les seves anàlisis estratègiques i tàctiques i obri els ulls per detectar els paranys i els perills. El feixisme 2.0, que la victòria de Donald Trump ha desvetllat i vitaminat, també té adeptes a Catalunya i està incrustat en parcel·les clau de l'”estat major” de Junts x Sí i d’alguns think tanks que operen a l’ombra del palau de la Generalitat. En nom de la pàtria no tot s’hi val i, sovint –com bé sabem- aquesta pulsió excloent és la cortina de fum que amaga abjectes interessos personals i econòmics, com els que encarna Donald Trump als Estats Units, que no dubten en aplicar “solucions finals” a través de guerres i exterminis en massa.

Aquí i allà, una mateixa causa: la lluita frontal i sense dubtes contra el feixisme 2.0 com a camí ineludible per continuar avançant cap a la humanitat sense murs ni fronteres.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides