La Generalitat de Catalunya assegura que va comprar els 7.000 ordinadors portàtils que es van fer servir durant la jornada de la consulta del 9N a les taules del procés participatiu, per “necessitats prèvies i recurrents” del departament d’Ensenyament, segons Catalunya Plural. Però l Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera, al contrari, que la compra es va fer per poder gestionar les dades de la consulta independentista, i que després el govern català va donar un nou servei als terminals, enviant-los a centres escolars el febrer del 2015.
El TSJC veu que hi ha evidències que el Govern es va gastar els 2,8 milions d’euros que van costar els ordinadors, per cobrir les necessitats informàtiques el 9N, i que després ho va camuflar amb una necessitat d’Ensenyament. El tribunal veu com a massa coincident que la Generalitat comprés 7.000 ordinadors portàtils per a escoles, però que prèviament, el 9N, van ser repartits en les 6.695 taules de votació del 9-N, i que la resta es van instal·lar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat CTTI, cosa que pel TSJC “sembla, doncs, evident la correlació entre el nombre i tipus d’ordinadors i el nombre de taules i punts de votació”.
De fet, es dóna la circumstància que el Govern català va encarregar el 23 d’octubre de 2014 els ordinadors portàtils, que serien després usats a la consulta del 9N. Uns terminals que l’empresa Telefònica va lliurar entre el 31 d’octubre i el 4 de novembre. Després, els portàtils van quedar emmagatzemats a l’espera que se’ls instal·les els programes necessaris per a fer-ne ús durant el 9N. La compra dels ordinadors feta pel govern català, va ser prèvia a la suspensió de la consulta per part del Tribunal Constitucional, cosa per la qual que no es pot deduir una malversació de fons públics per part dels responsables polítics de la convocatòria del 9N, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, que sí que estan imputats per desobediència i prevaricació.
La despesa per la compra dels 7.000 portàtils representa el 59% dels diners públics que va costar a la Generalitat la celebració del 9N, que en total va pujar als 4,71 milions d’euros. L’altra despesa important va ser els 806.403,52 euros pagats per publicitats a Media Planning Group, on hi ha la família Rodés, i els 21.767 que va rebre la productora Imagina, en la que hi ha el grup Mediapro, de Jaume Roures.
